El espontáneo

Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Ocean Films (Madrid), As Films (Madrid); ARGUMENT: J.Grau, E.De Santis; GUIÓ: J.Grau, E.De Santis, Víctor Andrés Catena; FOTOGRAFIA: Federico G.Larraya (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Miguel Narros, Juan Alberto Soler, Vicente Criado (decorats); MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Antonio Pérez Olea;SO: Eduardo Fernández; INTERPRETACIÓ: Luis Ferrín (Paco), Anabel Jordá (la noia), Fernando Rey (el pintor ric), Laly Soldevila (una turista), Paco Camino, Curro Ortuño, Jesús Álvarez, Ana María Noé (la mare); ESTRENA: Barcelona, 04.08.1964, Madrid, 07.09.1964.

Sinopsi

Després de ser acomiadat de l’hotel on treballa, Paco fa diverses feines amb les quals no se sent satisfet. Buscant un cop de sort que faci canviar la seva vida, i fascinat pel ràpid triomf d’un torero que va començar d’espontani, intenta imitar-lo, però una banyada el mata.

Producció

Segon llarg del director després del seu debut amb Noche de verano (1962). El realitzador espanyolitza la figura del perdedor exemplificant-la al voltant d’un dels tòpics del país: la recerca d’una sortida a la misèria amb el triomf en una cursa de braus. A través del periple del protagonista, i amb recursos narratius molt variats, Grau descriu un món que comença a viure de cara al consum i en què el turisme impulsa un irrefrenable canvi de costums. El film fou concebut inicialment per ser rodat en color, però per exigències pressupostàries es rodà en blanc i negre. Grau, autor el 1957 del Manifiesto en color, introduí varietats cromàtiques en algunes de les seqüències.