PRODUCCIÓ: Ocean Films (Madrid), As Films (Madrid); ARGUMENT: J.Grau, E.De Santis; GUIÓ: J.Grau, E.De Santis, Víctor Andrés Catena; FOTOGRAFIA: Federico G.Larraya (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Miguel Narros, Juan Alberto Soler, Vicente Criado (decorats); MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Antonio Pérez Olea;SO: Eduardo Fernández; INTERPRETACIÓ: Luis Ferrín (Paco), Anabel Jordá (la noia), Fernando Rey (el pintor ric), Laly Soldevila (una turista), Paco Camino, Curro Ortuño, Jesús Álvarez, Ana María Noé (la mare); ESTRENA: Barcelona, 04.08.1964, Madrid, 07.09.1964.
Després de ser acomiadat de l’hotel on treballa, Paco fa diverses feines amb les quals no se sent satisfet. Buscant un cop de sort que faci canviar la seva vida, i fascinat pel ràpid triomf d’un torero que va començar d’espontani, intenta imitar-lo, però una banyada el mata.
Segon llarg del director després del seu debut amb Noche de verano (1962). El realitzador espanyolitza la figura del perdedor exemplificant-la al voltant d’un dels tòpics del país: la recerca d’una sortida a la misèria amb el triomf en una cursa de braus. A través del periple del protagonista, i amb recursos narratius molt variats, Grau descriu un món que comença a viure de cara al consum i en què el turisme impulsa un irrefrenable canvi de costums. El film fou concebut inicialment per ser rodat en color, però per exigències pressupostàries es rodà en blanc i negre. Grau, autor el 1957 del Manifiesto en color, introduí varietats cromàtiques en algunes de les seqüències.