El frente infinito

Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Ediciones Cinematográficas Argemí (Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: Lluís Josep Comeron, Jordi Illa; FOTOGRAFIA: Salvador Torres i Garriga (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Maria Rosa Ester; MÚSICA: Xavier Montsalvatge; INTERPRETACIÓ: Adolfo Marsillach (pare Herrera), Gérard Tichy (capità Estrada), Josefina Güell (Cristina), Ramón Durán (capità Ibáñez), José Marco (tinent Martín), Jesús Colomer (Paco Molina), Miguel Fleta (sergent Soriano), José Sancho (comandant Espinosa), Mario de Bustos (capità Campos), Miquel Viadé (Vázquez), Josep Maria Caffarel; ESTRENA: Barcelona, 01.06.1956, Madrid, 25.05.1959.

Sinopsi

El pare Herrera, capellà de l’exèrcit franquista, s’interposa en els interessos del capità Estrada per la infermera Cristina. Tots dos s’enfronten i el capità humilia el capellà posant en dubte el seu coratge. Però el mossèn demostra el seu veritable valor i serveix com a exemple al capità, que decideix casar-se amb la infermera.

Producció

Antic militant voluntari de la División Azul, el director ja deixà palesa la seva ideologia franquista en el primer film sobre la campanya a la Unió Soviètica, La patrulla (1954). Al cap de dos anys realitzà aquesta cinta amb una posada en escena deutora del cinema policíac que durant aquells anys es rodava a Barcelona. L’obra forma part de la seva línia de títols inicial sobre la guerra civil, estèticament influïts per Vida en sombras (1947-48) de Llorenç Llobet i Gràcia, de qui fou ajudant de direcció.