Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: IFI (I.F. Iquino) (Barcelona), Josep Carreras i Planas (associat); ARGUMENT: Rafael J. Salvia; GUIÓ: R.J. Salvia (literari), I.F. Iquino (tècnic); FOTOGRAFIA: Pau Ripoll (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Miquel Lluch; MUNTATGE: Joan Pallejà, Ramon Quadreny; MÚSICA: Augusto Algueró (pare), Josep Casas i Augé; SO: Joan Garcia; INTERPRETACIÓ: Antonio Vilar (Marià Torné), Manuel Gas (l’inspector Lérida), Maria Rosa Fornaguera (Montserrat), Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso; ESTRENA: Barcelona, 21.05.1952; 23.03.1967 (en català), Madrid, 29.11.1952; PREMIS: CEC (millor argument original i especial, A. Vilar), SNE (3r millor film).
Sinopsi
Els habitants d’un poble prop de Montserrat representen la Passió de Crist. Marià vol aconseguir el paper de Jesús i difama qui havia estat escollit per fer el personatge, acusant-lo de robatori. La gent del poble descobreix l’engany i el bastoneja. Penedit i ferit torna al teatre a interpretar l’agonia de Jesús, que es converteix en realitat en la seva pròpia agonia.
Producció
El film renovà formalment l’anquilosat cinema religiós espanyol de l’època i li donà un realisme insospitat en contraposar el conflicte del protagonista amb les representacions de la Passió d’Esparreguera. Iquino estructura la història sobre tres eixos: el moral, el social i el religiós, que se sintetitzen en l’obtenció de la redempció a través de la religió, un model que repetí amb poc èxit a La pecadora (1954). Influït pel neorealisme italià, convertí les escenes de la Passió en elements dramàtics que defineixen l’estat anímic del protagonista. Aquest, contractat amb uns honoraris milionaris, feu el gran paper de la seva vida amb un personatge triple, ple de dificultats, que transmet vessants simbòlics per mitjà d’una interpretació realista. Iquino preparà l’estrena de la versió catalana al cine Capitol de Barcelona i, en el darrer moment, fou prohibida per les autoritats governatives. Més endavant s’autoritzà la seva exhibició per Setmana Santa i en sessions no comercials. És un dels seus films que ha obtingut més èxit i també un dels més exportats. Fou presentat a la secció oficial de la Mostra de Venècia.