PRODUCCIÓ: M.Rodjara Films (Barcelona); ARGUMENT: Marcelino, pan y vino, de José María Sánchez Silva; GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Rodjara; FOTOGRAFIA: Eva María Rodríguez (Eastmancolor, normal); MUNTATGE: Maty Rodríguez Jara; MÚSICA: Juan Pardo, Chispita (cantant), Antonio Caparrós (assessor);SO: Jesús Jiménez; INTERPRETACIÓ: Juan M.Cuesta (narrador), Veus: Amelia Jara (Crispín), Teófilo Martínez (Fray Camilo), Javier Franquelo (Fray Benito), Rafael de Penagos (el conductor), Eduardo Calvo (el superior), Ángela González (Violeta), Juan Carlos Ordóñez (Silvestre); ESTRENA: Barcelona, 29.07.1985, Madrid, 08.07.1986.
Crispín és un nen orfe i abandonat que és recollit per uns frares franciscans que l’acullen al seu convent. Un dia, un mussol el guia fins a unes golfes, on se li apareix sant Francesc d’Assís. Al final, però, el nen mor per poder-se reunir amb els seus pares.
Aquest film és un cas insòlit en la història de l’animació a l’Estat espanyol, ja que l’autor no tenia cap experiència prèvia en el dibuix animat i dugué a terme el projecte només amb un reduït equip familiar durant set anys. La història que narra és la mateixa que la del popular film Marcelino, pan y vino (1954, Ladislao Vajda), basat en l’obra homònima de Sánchez Silva, però amb alguna variació, com ara l’estada de Crispín en un circ on coneix Violeta, una nena amazona, la seva fugida d’un terrible orfenat, un huracà i un incendi. El director també rodà Sábado, sabadete (1982), classificat "S", i realitzà el primer llarg pornogràfic de dibuixos espanyol, Una novia para siete hermanos (1991).