PRODUCCIÓ: Els Films de la Rambla (V.Pons, Barcelona); ARGUMENT: 13 contes d’El perquè de tot plegat (1994) i 2 contes de L’illa de Maians, de Quim Monzó; GUIÓ: V.Pons; FOTOGRAFIA: Carles Gusi (Agfacolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Rosa Ros; MUNTATGE: Pere Abadal; MÚSICA: Carles Cases;SO: Daniel Fontrodona; INTERPRETACIÓ: "Voluntat": Lluís Homar, "Enteniment": Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat": Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat": Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió": Anna Lizarán, "Competició": Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez; veu en off: Jordi Boixaderas, "Passió": Abel Folk, Sergi Mateu, "Compenetració": Jordi Bosch, Rosa Gàmiz, "Ego": Núria Hosta, Francesc Orella, "Despit": Bea Guevara, Jordi Sánchez, Carles Martí, Helena Colomer, Joan Matamalas, Lali Barenys, Alex Brandemühl; veu en off: Luis Posada, "Desig": Rosa Novell, Jordi Dauder, "Gelosia": Joan Crosas, Anna Azcona, "Amor": Rossy de Palma, Pere Arquillué, Marian Valera; veu en off: Joan Carles Gustems, "Fe": Sílvia Munt, Ramon Madaula, "Dubte": Pepe Rubianes, Jorge Rodero; ESTRENA: Barcelona, 18.01.1995, Madrid, 10.03.1995; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1996 (millor film espanyol: Rosa de Sant Jordi per votació popular).
Quinze històries independents sobre homes i dones del final de la dècada del 1990, amb els títols següents: "Voluntat", "Enteniment", "Honestedat", "Sinceritat", "Submissió", "Competició", "Passió", "Compenetració", "Ego", "Despit", "Desig", "Gelosia", "Amor", "Fe" i "Dubte".
El director posa lliurement en imatges les històries de Q.Monzó i fa un retrat de la societat catalana urbana del final de la dècada del 1990, marcada sobretot per la incomunicació, i dona a cada història un tractament formal diferent, però buscant sempre una forma unitària global que conservi la seva coherència. Des d’un punt de vista estrictament cinematogràfic, el film és una demostració de la imaginació i dels recursos narratius del director que busca paradoxalment aquesta coherència a través de la diversitat. La cinta comença amb un episodi sobre la força de la voluntat, però acaba significativament amb un altre sobre la indecisió humana.
MONZÓ, Q.: El perquè de tot plegat. Quaderns Crema, Barcelona 1992.