El pianista

El pianista (es)

Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 94 min., dirigida per Mario Gas i Cabré.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Massa d’Or (Isona Passola, Barcelona), Tornasol Films (Gerardo Herrero, Madrid); ARGUMENT: La novel·la homònima (1985) de Manuel Vázquez Montalbán; GUIÓ: Gustau Hernández, André Grall, M.Gas; FOTOGRAFIA: Tomàs Pladevall (color, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Pep Olivé; MUNTATGE: Raúl Román; MÚSICA: Carles Santos; SO: Albert Manera; INTERPRETACIÓ: Jordi Mollà (Doria, vint anys), Pere Ponce (Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys), Paulina Gálvez (Teresa, vint – trenta anys), Laurent Terzieff (Doria vell), Serge Reggiani (Rossell vell), Walter Vidarte (Alejandra la Magna), Marc Martínez (Young), Vicky Peña (Sra. Milhaud), Eva Santolària (Obdulia), Adolfo Fernández (Ventura), Dorotea Bárcena (Ramona Baquero), Duna Jové (Magda); ESTRENA: Barcelona, 16.03.1999, Madrid, 18.03,1999; PREMIS: New Haven 1999 (del públic), Newport 1999 (de la crítica).

Sinopsi

Dos pianistes amics de la infància a Barcelona coincideixen a París a la dècada del 1930. Tots dos s’han enamorat de la mateixa dona i tots dos tenen un talent desbordant. Amb l’inici de la guerra civil, Rossell decideix tornar a Espanya per lluitar a favor de la República. L’altre, Doria, roman a París. Quaranta anys més tard tornen a trobar-se en un sòrdid cabaret de Barcelona. Rossell es guanya la vida com a pianista que acompanya les actuacions dels transvestits. Doria és una figura de la música.

Producció

En el seu primer llarg, el director ha estat respectuós amb l’esperit del text i ha tractat de superar les dificultats que sempre existeixen en procedir al trasllat d’un llenguatge a un altre de tan diferent. Divideix la narració en tres èpoques: 1983, 1946 i 1936, i cadascuna la concentra en breus espais de temps, i es recrea en la seva reconstrucció per remarcar la importància de l’entorn sobre el comportament dels seus personatges. I fa seu el desencís de la novel·la original.