Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Emisora Films (I.F.Iquino, Barcelona); ARGUMENT: I.F.Iquino; GUIÓ: I.F.Iquino, Joan Lladó, Juli Coll, Salvador Cerdán; FOTOGRAFIA: Pau Ripoll (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Antonio Isasi-Isasmendi; MÚSICA: Ramon Ferrés;SO: Acústica; INTERPRETACIÓ: Ana Mariscal (Marieta), Juan de Landa (Tomás), José Nieto (Enrique Torelló), Carlos Agostí (Blas), Rafael Luis Calvo (Barotte), Jorge Greiner (el tinent Dubois), Enrique Magalona (Isidro Tabor); ESTRENA: Barcelona, 27.04.1948 , Madrid, 31.05.1948.
Sinopsi
Durant la guerra de la Independència, Blas transporta paper oficial francès en el seu carro i rep les ires dels patriotes espanyols, que el qualifiquen de traïdor. Entre els que més l’ataquen hi ha Tomás, i també Marieta, el pare de la qual ha estat empresonat pels francesos a Martorell. Aquesta, per salvar el seu pare, utilitza el carro i el passaport francès de Blas, que d’aquesta manera es troba involucrat amb els rebels. Quan arriben a Martorell veuen que l’alt Estat francès s’allotja a casa d’Enrique, un afrancesat, que és el promès de Marieta. Més tard, Blas rectifica la seva posició i lluita contra els francesos en la batalla del Bruc.
Producció
El director construeix un gran fresc èpic, en el qual es barregen història i llegenda en l’exaltació de Catalunya i que culmina en l’espectacular batalla final del Bruc –escena rodada amb molt pocs mitjans, en la qual Iquino demostrà el seu gran ofici, i amb una història argumental que encaixa amb les posicions oficialistes d’Espanya sobre la invasió francesa. Com en molts films nord-americans de propaganda bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, hi apareixen temes com l’honor, els deures a la pàtria, la família, la terra i l’obligació de qualsevol ciutadà de defensar el país dels invasors. L’estructura del film segueix els models clàssics: parteix de situacions i personatges quotidians (tractats amb un gran realisme gràcies als escenaris naturals i als figurants) per a proposar la seva reflexió política. Fou un dels films més famosos de la productora Emisora Films d’I.Iquino. A la dècada del 1940 el cineasta amateur Enric Gómez Bascuas rodà el curt El tambor del Bruch, i el 1981 Jordi Grau en feu una nova versió en català i castellà: El timbaler del Bruc (La leyenda del tambor).
Bibliografia
TORRELLA, J.: Iquino, de "El tambor del Bruch" a "El Judas", Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1991, p. 133-138.