PRODUCCIÓ: Figaró Films (Antoni Baquer, Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: Manuel Gutiérrez Aragón, M.Miró; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (Fujicolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Rosell; MUNTATGE: Juan Ignacio San Mateo; MÚSICA: Xavier Maristany;SO: Adolfo García, Xavier Berruezo; INTERPRETACIÓ: Sílvia Munt (Marian), Jadeiya Baba Mohamed (Nayat 1), Núria Rais Selma (Nayat 2), Paulina Gálvez (Dehiva), Muley Ahmed Melainin (Ahmed), Ahmed Labbat (Bachir), Deiba Bubacar (Fàtima), Jalifa Sidi Azman Zein (la mare), Mohamed Beissat (Lauali), Jordi Dauder (el pare), Montserrat Salvador (l’àvia), Miguel Rivero Dávila (Mbarek), Luali Sidati (Omar); ESTRENA: Madrid, 05.06.1995, Barcelona, 12.07.1996; PREMIS: Mostra de cinema realitzat per dones de Madrid 1994 (millor film), Canàries 1994 (Francisco Alfonso als valors humans).
Nayat és una nena que viu als campaments de refugiats al desert del Sàhara, filla dels pobladors espanyols que s’hi establiren fins el 1975. Marian, una jove també sahariana que estudia medicina a París, torna per assistir al casament de la seva germana. Entre Marian i Nayat s’estableix un gran lligam afectiu.
Òpera prima de la directora canària, que portà per primera vegada al cinema la tragèdia del poble sahrauí i la seva lluita per la independència. A fi de mostrar el màxim realisme, rodà principalmente en el campament de refugiats del Sàhara algerià controlat pel Front Polisario. Adopta el punt de vista d’una nena per donar lirisme a una història molt dramàtica, però plena d’esperança.