Els de davant

Los de enfrente (es), Les gens d’en face (fr)

Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 100 min., dirigida per Jesús F. Garay.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Massa d’Or (Isona Passola, Barcelona), Le Sabre Group (França); ARGUMENT: La novel·la homònima (1933) de Georges Simenon; GUIÓ: Louis i Fabrice Gardel; FOTOGRAFIA: Carles Gusi (Gevacolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Llorenç Miquel; MUNTATGE: Albena Katerinska; MÚSICA: Beatrice Thiriet;SO: Antonietta Giorgieva; INTERPRETACIÓ: Juanjo Puigcorbé (Adil Zeki), Ben Gazzara (John), Estelle Skörnik (Sonia), Carme Elias (Nejla), Gricha Tchernev (Fikret), Ilka Zafirova (Madame Pendelli), Boris Loukanov (Messieur Pendelli), Vasko Tchouchev (Koline); ESTRENA: Barcelona, 09.05.1997, Madrid, juny del 1998; PREMIS: Cinematografia de la Generalitat 1993 (millor film, millor director, millor actor, J.Puigcorbé, millor direcció artística i millor fotografia), Cadis 1994 (millor film), Alexandria (Egipte) 1994 (millor actriu, E.Skörnik).

Sinopsi

A la dècada del 1930, en els anys de l’estalinisme més ortodox, un cònsol turc arriba a la ciutat soviètica de Batum. No coneix l’idioma i topa aviat amb un sistema que no entén. El cònsol s’enamora de la seva secretària, però aquesta, membre de les joventuts del partit, no tolera les crítiques d’aquest al sistema comunista i l’enverina lentament. Tot el que passa entre ambdós és observat des de la finestra de davant per la policia, que ho controla tot.

Producció

Tres anys després de La banyera (1989), Garay adaptà el relat de Simenon amb la creació d’ambients inquietants i sòrdids on viuen personatges inadaptats com a símbols d’un món en descomposició. La cinta, coproduïda amb França i destinada inicialment a la televisió, es rodà a Bulgària amb un càsting internacional.