Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas, la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques (Le Petit Jacques, Gaston Roudès).
Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva. I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional.
Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de España. Després fou contractada per Acústica, amb Rafael Navarro com a director, on feu el primer doblatge de Gilda (1946, Charles Vidor), entre d’altres. Sota els auspicis dels MGM el 1947 participà en un dels doblatges més populars de la història, Allò que el vent s’endugué (Gone with the Wind, 1939, Victor Fleming), en el qual posà la veu a Scarlett O’Hara (Vivien Leigh). El 1952 treballà a Madrid als estudis Fono España dirigits per Hugo Donarelli. Al cap de tres anys, tornà a Barcelona i treballà amb Alfonso Santigosa (Voz de España), fins que a la dècada del 1970 fou acomiadada. Però aviat s’incorporà als Estudis Carbonell (Centre Integral de So), dirigits per Daniel Carbonell, on desenvolupà una intensa etapa com a directora, principalment en català.
Cap a la segona meitat de la dècada del 1990 es retirà parcialment de la professió després d’haver col·laborat amb els estudis CNR (Carles Nogueras i Roca). A partir del 1997 compaginà algun doblatge ocasional –principalment de Judi Dench– amb la docència.
Entre les actrius que doblà destaquen Claudette Colbert, Joan Crawford, Katherine Hepburn, Ingrid Bergman, Lana Turner, Liv Ullman, Julie Christie, Gloria Swanson, Bette Davis i Elizabeth Taylor, a més de Maruchi Fresno i Lola Flores.