Vida
Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat. Marxà a París durant el maig del 1968; feu dos curts en cooperativa i teatre experimental. Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade, dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada. Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un simbòlic paper a l’escena final de Tuset Street (1968, Jordi Grau, i acabat per Lluís Marquina).
La revista Fotogramas la rebatejà com "la musa de l’underground", pel seu paper com a protagonista al llarg inacabat Hortensia/ Béance (1969) del director underground Antonio Maenza. Igualment fou una jove musa de l’Escola de Barcelona, tot i que només aparegué en tres títols, d’entre els quals destaca El extraño caso del doctor Fausto (1969, Gonzalo Suárez).
El 1970 es traslladà a Madrid amb el seu mànager, Quique Herrero. Feu cinc films comercials, la majoria mediocres, com Pierna creciente, falda menguante (Javier Aguirre), premi del Sindicat Nacional de l’Espectacle (SNE) 1970, o El diablo cojuelo (1970, Ramón Fernández), a banda de comèdies amb Mariano Ozores i Alfredo Landa, pseudothrillers o subproductes com Aborto criminal (1973, Ignasi F. Iquino).
Aconseguí demostrar el seu talent i temperament interpretatiu en la televisió en El conde de Montecristo (1970, Pedro Amalio López). S’anà desmarcant d’Herrero i de les produccions d’Iquino, i aconseguí bons papers com Al otro lado del espejo (1973, Jesús Franco), premi del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu de l’any.
El 1976 estrenà com a directora i guionista el seu tercer curt, La plaza, i l’any següent Sólo quería dormir en paz, basat en un conte d’Ignacio Aldecoa; en realitzà més de set i tots foren protagonitzats per Fernando Fernán Gómez, el seu company sentimental, que la dirigí en ¡¡Bruja, más que bruja!! (1976); Mambrú se fue a la guerra (1985-86) i El viaje a ninguna parte (1986).
Feu d’ajudant de direcció en Mi hija Hildegart (1977); dirigí i escriví el guió d’un episodi del llarg Cuentos eróticos (1979); i encarnà la gallina Caponata en el programa infantil Barri Sèsam. A partir del 1981 endegà diversos teatres en cooperativa i es dedicà a la producció, promoció i interpretació d’espectacles teatrals, com ara Los domingos, bacanal o Del rey Orgaz y sus infamias. Tornà a dirigir per a la televisió el curt María de las noches (1988), de la sèrie Delirios de amor. Actuà en Tigres de papel (1977, Fernando Colomo); El rey pasmado (1991, Imanol Uribe) i Cartas desde Huesca (1993-94, Antonio Artero).
Altres films
1969 El conde drácula, J. Franco.
1971 La semana del asesino, E. de la Iglesia.
1974 La cruz del diablo, J. Gilling.
1977-78 Solos en la madrugada, J.L. Garci.
1985-86 El extranjer-oh! de la calle Cruz del Sur, J. Grau.
1998 El abuelo, J.L. Garci.
2004 Oculto, A. Hernández.
Bibliografia
- Román, M. (1996): Los cómicos. Barcelona, Royal Books, vol. III, p. 103-118.