Vida
Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble. Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona (1977-80) i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo. Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure. Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust, dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver (1982) i Lluís Pasqual (1983), La bona persona de Sezuan (1988), de B. Brecht, dirigida per F. Puigserver, Els gegants de la muntanya, de Pirandello, dirigida per X. Masó, i Terra Baixa, un dels darrers muntatges de F. Puigserver, ambdues del 1990, o Roberto Zucco de B.M. Koltès, dirigida per Ll. Pasqual (1993). També destaca La flauta màgica, dirigida per F. Puigserver (1984) i El barret de cascavells per Lluís Homar (1994).
Participà també en altres muntatges com Santa Joana dels Escorxadors (1986), de Brecht i Combat (1988), de Koltès, produïdes pel Mercat de les Flors, La ronda (1986), d’A. Schnitzler i direcció de M. Gas, Tàlem (1990), escrita i dirigida per S. Belbel o Un tramvia anomenat Desig (2000), de T. Williams. Obtingué en diverses ocasions el premi de la Crítica, pels treballs realitzats a La infanticida (1992), de V. Català, Dansa d’Agost (1993), de B. Fiel, que també li valgué el premi Margarida Xirgu, i El criptograma (1999), de D. Mamet. Posteriorment, han destacat les interpretacions a L’habitació del nen (2003), de J.M. Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel; Les tres germanes (2005), d’A. Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés, Un matrimoni de Boston (2005), de D. Mamet, sota les ordres de Josep Maria Mestres; Carta d’una desconeguda (2007), basada en l’obra de S. Zweig i dirigida per F. Bernués; Espectres (2008), d’H. Ibsen i dirigida per M. Puyo, Agost (2010), de Tracy Letts, dirigida per S. Belbel i Barcelona (2013), escrita i dirigida per Pere Riera, i per la qual rebé el mateix any el premi Butaca i el 2014 el premi Max a la millor actriu de teatre. Sota la direcció de Belbel protagonitzà Els dies feliços (2014), de Samuel Beckett, Fedra (2015), de Racine i Caiguts del cel (2015) de Sébastien Thiéry, Infàmia (2016), escrita i dirigida per Pere Riera, Victòria (2016) i Un tret al cap (2017), escrites i dirigides per Pau Miró, La mare, de Florian Zeller i dirigida per Andrés Lima (2017), Si mireu el vent d’on ve, de Nell Leyshon amb direcció de Fernando Bernués (2017) i Medea (2018), en versió i direcció de Lluís Pasqual.
Combinant la seva tasca sobre l’escenari, debutà a la pantalla gran a Una nit a Casa Blanca de Antoni Martí i Gich (1986). També ha participat en les pel·lícules La febre d’or (1991-93), de Gonzalo Herralde i els telefilms Un cas per a dos (1997), d’Antonio Chavarrías, Dues dones (1997), d’Enric Folch, i, sobretot Els sense nom de J. Balagueró (1998), per la qual guanyà el premi Butaca 2000 a la millor actriu de cinema i el premi a la millor interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges 1999); a continuació aparegué a L’illa de l’holandès (2001), de Sigfrid Monleón, Desde la ciudad no se ven las estrellas (2001), de Fernando Trullols, Utopía de M. Ripoll; Las Voces de la Noche (2003), de S. Aguilar; Para que no me olvides (2005), de P. Ferreira, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi; Mujeres en el parque (2006), de Felipe Veiga; (2005, premi Sant Jordi 2006), Els nens salvatges (2012), de Patrícia Ferreira, Desclassificats (2012), d’Abel Folk i Joan Riedweg; La fossa (2014), de Pere Vilà, i Casa en flames (2024), de Dani de la Orden. El 2025 guanyà el premi Gaudí a la millor protagonista femenina per Casa en flames.
En el gènere televisiu ha interpretat papers destacats en moltes sèries i telefilms de Televisió de Catalunya: Secrets de família (1995-96), Nissaga de poder (1996-98), Crims (2000), de Jordi Frades; Germanes de sang (2001, Jesús Garay) Gossos (2002), de Romà Guardiet; Mirall trencat (2002), d’Orestes Lara; Majoria absoluta (2002), de Sònia Sánchez, i Ventdelplà (2005-10), entre d’altres.
L’any 2014 rebé el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà i el premi d’Honor del Festival Zoom a la trajectòria televisiva, el 2015 la Creu de Sant Jordi i el 2017 el Premi Nacional de Cultura del CONCA.
Bibliografia
- Clua, G.: "Entrevista a Emma Vilarasau", Teatre BCN, núm. 12, 2000, p. 20-24.
- Monedero, M.: "Entrevista a Emma Vilarasau", Avui diumenge, 07.11.1999, p. 4-8.