Vida
Era nebot d’Adrià Gual. Com a crític signà Enric F. Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" (1934) i a les revistes "Art" (1934-35) i "Espectáculo" (1936). També fou un membre destacat del FAD (1935). Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà. Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes (a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945), i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’editorial que creà sobre art mexicà. També fou president dels patronats de l’Orquesta Sinfónica Nacional i del Museo de San Carlos; vocal del Consell Nacional Català de la Comunitat de Mèxic (1940-42); i col·laborà amb l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic de l’Orfeó Català de Mèxic. Publicà diverses novel·les.