Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (1840 - 1925), fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i col·laborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona. El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel. El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i col·laborador artístic. El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà en escena un seguit de peces que aconseguiren èxit i popularitat. Compaginà el teatre amb el cinema formant part del grup Films Barcelona, per al qual encarnà el Manelic de Terra baixa (1907, Fructuós Gelabert), i codirigí amb Gelabert La Dolores (1908) i Guzmán el Bueno (1909). També treballà per a l’Iris Films, dirigint el 1910 amb Narcís Cuyàs La muerte del tirano i Violante [la Coqueta], ambdós protagonitzats també per M. Xirgu. Estret col·laborador de Gual, intervingué en les cintes que aquest dirigí per a la Barcinógrafo el 1914: El alcalde de Zalamea, Misterio de dolor, Fridolín, La gitanilla, Los cabellos blancos, El calvario de un héroe i Un drama de amor. No deixà mai de dirigir i actuar als escenaris teatrals, i excel·lí en les peces traduïdes al català de clàssics com ara Maragall, Carrion, Molière, Sòfocles, Goethe, Èsquil i Goldoni. Des de la seva creació el 1913, i durant més de vint-i-cinc anys, fou també professor de declamació i interpretació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual, per a la qual escriví diversos textos pedagògics.
CURET, F.: Història del teatre català. Aedos, Barcelona 1967.
GIMÉNEZ, E.: Facetes més poc divulgades d’Enric Giménez. Conferència llegida pel seu fill Enric Giménez i Miquel el 4 de maig de 1968 al Museu de l’Art Escènic.
GUAL, A.: Mitja vida de teatre. Memòries. Aedos, Barcelona 1957.
PORTER, M.: Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya (1897-1916). Universitat de Barcelona 1985.