Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’instal·là a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre. Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída (Arthur Miller); després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa (Joaquim Muntañola) i El retaule del flautista (Jordi Teixidor). Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert. Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco (1979, Josep Maria Benet i Jornet), Terra baixa (Àngel Guimerà) i Tartan dels micos (Terenci Moix). En el cinema debutà fent d’extra a Cervantes (1967, Vincent Sherman). Després treballà al curt documental El món de Gaudí (1976, Lluís Racionero) i com a secundari a Desnuda inquietud (1976, Miquel Iglesias), fins que Ventura Pons li donà el paper protagonista d’El vicari d’Olot (1980-81). Aquest director tornà a confiar en ell a La rossa del bar (1986) i Puta misèria! (1988). També ha fet altres interpretacions en Interior roig (1982, Eugeni Anglada), Garum. Fantàstica contradicció (1986-88, Tomàs Muñoz) i Souvenir (1994, Rosa Vergés). En televisió protagonitzà La dama de las camelias i Salomé amb N. Espert; La ley y la vida; Homenots; Nissaga de poder; El show de la Lloll; Sardà, Qui?; Crónica negra; Mare i fill; Hamlet (Shakespeare - Moix); La dama de las camelias (Dumas - Moix); Cándida (G. B. Shaw); El idiota (Dostoievsky), i Una historia romántica (Moix). Ha treballat també com a figurinista dels espectacles Tres boleros, La dama enamorada i Núria Follies.
1970 Bolero de amor, F.Betriu (CM).
1976 La dolça llar, J.Baca i T.Garriga (CM).
1983-84 Goya y su tiempo, J.R.Larraz (sèrie tv).
1992 El pájaro de la felicidad, P.Miró.
2001 El sueño de Ibiza, I.Fioravanti.
FARRERONS, M. i FORNIELES, C.: Enric Majó, "Assaig de teatre", núm. 16-17, 1999, p. 83-93.