Vida
S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure. Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona (propietat de Josep Riba i Martorell), associat en un principi amb Joan Pol i Tobella. El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr. Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes (Dr. Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs, 1963, Stanley Kubrick; en castellà: ¿Teléfono rojo Volamos hacia Moscú). La següent reforma la feu el 1987, ja com a responsable únic, amb l’increment de la capacitat del local en dues sales més, que es convertiren en cinc el 1992. El jurat dels Sant Jordi de Cinematografia el guardonaren en dues ocasions, el 1989 i el 1992, per la seva tasca a favor del cinema. La nova gran empenta que donà al complex del Verdi es produí el 1995, en habilitar les quatre noves sales de l’anomenat Verdi Park, una de les quals es dedicà a la projecció de documentals a partir del 2001. Paral·lelament a la gestió del Verdi, el 1984 es feu també empresari del Modern del carrer de Girona, juntament amb J. Pol i Ricard González, titulars tots tres de la distribuïdora Cooper Films. Aquest mateix any hi programaren Aquest és Elvis (This Is Elvis, 1981, Malcolm Leo i Andrew Solt), que es mantingué en cartell durant gairebé cinc mesos; i la reposició en versió original íntegra d’Il Gattopardo (1963, Luchino Visconti). El Modern visqué una etapa molt estimable, però plegà el 1990 per tornar a obrir al cap de deu mesos com a Lauren Cinemes. Un altre local del qual Pérez i Font fou empresari fou el Nàpols, que inaugurà el 1988 transformat en dos espais independents. Des del 1984 es domicilià a Madrid amb la firma Sherlock Films, i el 1998 fundà Sherlock Media, distribuïdora que s’encarrega de comercialitzar les cintes importades per Manga Films. El 2001 deixà la direcció d’aquesta societat, i l’any següent inaugurà també a Madrid cinc sales amb el nom de Verdi-Madrid. El 2002, en un acte celebrat a la Biblioteca Nacional de París, el programa Europa Cinemas lliurà al conjunt dels Verdi de Barcelona el premi a la millor sala europea de l’any.