Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: As Films Producción (Madrid) Eco Films; ARGUMENT: Pedro Mario Herrero; GUIÓ: P.M.Herrero; FOTOGRAFIA: José F.Aguayo (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Gil Parrondo, Luis Espinosa; MUNTATGE: José Antonio Rojo; MÚSICA: Josep Solà; INTERPRETACIÓ: Susana Campos (Arlette), Carlos Estrada (Jean), Roberto Camardiel (el comissari), José Bódalo (Víctor), Ángel Picazo (Henry), Irán Eory (Franka), Carlos Ballesteros (Jules), Josep Maria Caffarel (el director escènic), María Luisa Ponte; ESTRENA: Barcelona, 25.03.1963, Madrid, 21.10.1963; PREMIS: CEC 1962 (millor director, millor guió i millor actor principal, R.Camardiel), SNE 1964 (4t premi al millor film i millor actriu secundària, M.L.Ponte).
Sinopsi
Jean, un autor teatral, descobreix que la seva dona Arlette li és infidel. Davant d’un grup d’amics, entre els quals hi ha un comissari de policia, diu que cometrà el crim perfecte. Afegeix que no se’n coneixerà el motiu ni se’n trobarà el cadàver. Quan torna a casa després d’una festa, Arlette ha desaparegut de manera misteriosa. A causa de les intencions que ha manifestat als seus amics, Jean es troba lògicament en una situació compromesa. Però la història tindrà un final sorprenent.
Producció
El director, un dels artífexs d’un peculiar gènere criminal a l’espanyola, en busca variants amb una cinta d’investigació per a trobar un culpable i cerca sobretot la màxima intriga, seguint els exemples de les novel·les policíaques clàssiques. Utilitza la trama per a retratar un món del teatre molt subjectiu i dibuixa un protagonista marcat pels convencionalismes del cinema de pscicòpates. Sap jugar hàbilment amb les possibilitats de la història i crea un clímax que no desmereix el dels films nord-americans del gènere, sense perdre, però, el sentit de l’humor. La Censura obligà a desplaçar l’acció a França.