Entreacte

Entreacto (es), Entracte (fr), Zwischenakt (de)

Pel·lícula del 1988, Ficció experimental, 75 min., dirigida per Manuel Cussó-Ferrer.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Kronos Plays & Films (Pilar Parcerisas, Barcelona); REFERENT LITERARI: La poesia escènica i visual de J.Brossa; GUIÓ: P.Parcerisas, M.Cussó-Ferrer; FOTOGRAFIA: Macari Golferics (Eastmancolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Maria Espada, Josep Maria Sagarra (ambientació); MUNTATGE: Amat Carreras; MÚSICA: Llorenç Balsach; INTERPRETACIÓ: Imma Belial (l’stripteasista), Fermí Reixach (l’inventor), François Montagut (Dr. Wolfgang), Rosario Flores (Palmira), Vanessa Lorenzo, Núria Candela, Hermann Bonnín, Vicky Sans, Francesc Jarque, Antonio Chamorro; ESTRENA: Barcelona, 21.04.1989.

Sinopsi

En l’entreacte d’un espectacle teatral, els espectadors de la platea esdevenen els protagonistes d’una sèrie d’arguments que s’entrecreuen. El mag de saló Hausson (Jesús Julve) i la vedet Dolly Van Doll, amb el musical Belle Époque, són els conductors d’aquest mosaic basat en la poesia polimorfa (escènica i visual, en vers i en prosa) de Joan Brossa.

Producció

El director, després de tractar en dos curts el món de la màgia i les fantasioses ficcions de Joan Perucho, acudí a l’univers poètic de Brossa per al seu debut en el llarg. Amb la competent participació de la historiadora de l’art P.Parcerisas, el guió engalza fragments, personatges i elements característics de la poesia de Brossa, que justifiquen l’estructura fragmentada i atapeïda de trames, subtrames i escenes aïllades del film, amb l’embolcall d’un espectacle de varietats. Cussó-Ferrer apostà pel cinema-poesia, amb un títol que remet a una de les fites del primer cinema d’avantguarda: l’Entracte (1924) de René Clair i Francis Picabia. El resultat, però, no quedà a l’altura de les premisses.

Bibliografia

COLOMER, L.: "Entreacte": ópera prima de Cussó-Ferrer, "El Guía", núm. 3, 1988.