Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Septimània Films (Manuel Valls, Barcelona); ARGUMENT: Poema d’abril del 1939 de J.V. Foix; GUIÓ: Carles Hac Mor, J.Cadena, Albert Mauri, M.Valls; FOTOGRAFIA: Xavier Gil (blanc i negre); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Balter Gallart; MUNTATGE: Oriol Vilaseca; MÚSICA: Carles Santos; INTERPRETACIÓ: Carlos Pazos (Joan Arimany), Núria Cano (Marta Soler, l’exdona d’Arimany), Ona Planas (Constança), Hermann Bonnín (psicoanalista), Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé (veu en off), Pep Tosar, Miquel Porter; ESTRENA: Barcelona, 29.03.1988.
Sinopsi
El director de cinema Joan Arimany prepara un film sobre la poesia de J.V. Foix. Obsedit pel tema ha ingressat en un sanatori on és tractat per un psicoanalista. Envoltat de llibres del poeta, prova d’escriure un guió i consulta repetidament una entrevista amb l’autor gravada en vídeo. L’obstinació i els somnis transformen els seus textos en al·lucinacions que desfilen per la pantalla amb intercalacions de la dita entrevista.
Producció
La cinta s’inicia amb una síntesi de la biografia i la significació de J.V. Foix i l’evocació de la seva mort. Després s’enceta el film amb l’exposició d’una premissa ficcional: la preparació d’un projecte cinematogràfic per part d’un cineasta, encarnat per l’artista visual Pazos. El pretext argumental permet introduir altres personatges al voltant del cineasta, però l’onirisme acaba per diluir l’argument i les imatges es converteixen en interpretacions visuals d’una acurada tria de l’obra del poeta. El film aplegà un significatiu equip de creadors (l’escriptor Hac Mor, el compositor Santos o el promotor i artista Valls) i tingué l’encert de transcendir la mera il·lustració d’uns textos amb poderoses imatges que tant remeten a l’era de les avantguardes de la primeria del segle XX, com al ressò contemporani de Foix.