Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Pandora Films (Madrid); ARGUMENT I GUIÓ: Romà Gubern, J.Camino, Alvah Bessie (col·laboració); FOTOGRAFIA: Luis Cuadrado (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan León Jiménez; MUNTATGE: Teresa Alcocer; MÚSICA: Xavier Montsalvatge; INTERPRETACIÓ: Mark Stevens (Dr. David Foster), Manuela Vargas (Maria, mare i filla), Marianne Koch (Katy Foster), Enrique Jiménez, El Cojo (el mestre de ball Miguel), William Rood (Dr. Thopmson), Lluís Serret (Manuel Oliver, pare), Joaquim Pujol (Manuel Oliver, fill), Luis Ciges (el pare Jacinto), Fosforito (cantaor), Pere Portabella (un metge), Francisco Rabal (un periodista); ESTRENA: Madrid, 03.02.1969; PREMIS: SNE 1968 (millor film).
Sinopsi
El Dr. Foster arriba a Barcelona el 1968 per participar en un congrés internacional de neurocirurgia. Recorda els escenaris de la seva joventut i mira de trobar una infermera amb qui va viure una intensa història d’amor durant la guerra civil, quan ell era cirurgià de les Brigades Internacionals. Malgrat els canvis que ha patit la ciutat, retroba amics o fills d’amics desapareguts, i la filla de la infermera, que s’assembla extraordinàriament a la seva mare.
Producció
Partint d’un guió de l’exbrigadista Alvah Bessie que Camino conegué a San Francisco quan presentà Los felices 60 (1963), el cineasta mostra l’Espanya franquista de la dècada del 1960 des de la perspectiva d’un demòcrata nord-americà. La cinta fou la primera aproximació del director al tema de la Guerra Civil Espanyola, i la novetat radicà en el fet què, per primera vegada a Espanya, es presentaren els fets des del punt de vista dels perdedors. Camino tingué molts problemes amb la Censura i patí les imposicions del productor, que l’obligà a incloure números de ball. Bessie, que posà moltes de les seves vivències en el relat, escriví un nou llibre sobre les seves experiències en el rodatge.