El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files. Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari. Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant en instal·lacions com en finançament. Des dels primers números cridà l’atenció la cura en la presentació de les diferents seccions i notícies, amb el recurs a dibuixos, collages i creatius intertítols. Es donava prioritat a les notícies relatives a Catalunya i a Barcelona en especial (com ara l’ofrena del poble català a la Brigada Thaelmann, la celebració de la Setmana del Nen a Barcelona, els bombardeigs a la ciutat des del port, l’arribada d’un vaixell soviètic o el míting en solidaritat amb el poble de Madrid), però també es tingueren uns clars objectius de difusió més enllà de la frontera i per això des del començament es feren versions en català, castellà, francès (Nouvelles d’Espagne) i anglès (News of Spain). Espanya al dia fou un instrument poderós de difusió de la causa republicana a l’exterior, de denúncia de la intervenció dels nazis alemanys i els feixistes italians, i del bloqueig del Tractat de No-Intervenció. Entre el març i el juny del 1937, la productora inicià una nova etapa del noticiari conjuntament amb la firma comunista Film Popular. Després d’aquest període, cada firma edità els seus noticiaris per separat.
Bibliografia
ÁLVAREZ, R. i SALA, R.: El cinema a Catalunya durant els anys de la guerra civil, "L’Avenç", núm. 11, 1978, p. 32-38.