Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Ricard Bofill (Barcelona); GUIÓ: José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (color, normal); MUNTATGE: Maricel;SO: Jordi Sangenís; INTERPRETACIÓ: Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, J.Luis Argüello, Jesús Sastre.
Sinopsi
Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia".
Producció
La incursió més rellevant de R. Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat col·lectivament pel Departament de Recerca del Taller d’Arquitectura. Bofill ha dit que és com un "quadern d’apunts" del Taller, entre les moltes activitats que duien a terme els seus components: Manuel Núñez Yanowsky, S.Vergano, J.A.Goytisolo i Carlos Ruiz de la Prada. Però, d’entrada, és una producció molt acurada, en 35 mm, i fins i tot se’n va fer una versió doblada a l’anglès i un fullet de promoció, però no consta que tingués cap distribució a l’exterior, ni tampoc exhibició pública abans de la dècada del 1980. És un film marcadament esteticista, organitzat de manera "gairebé matemàtica o musical", que posa en relació els processos de creació artística amb el potencial alliberador de l’irracional. L’aspecte més interessant i ben resolt de l’obra rau en la dissociació entre el so i la imatge, i en la complexitat molt superior del treball sonor, que té la contribució de l’actriu S. Vergano. Arran de la descoberta entusiasta del film pel director i productor francès Jean Réal, el 1991 se’n feu una restauració, presentada a la Mostra de Venècia, i Bofill aprofità per a rectificar-ne el muntatge, essencialment la part final.
Bibliografia
BONET, E. i PALACIO, M.: Práctica fílmica y vanguardia artística en España 1925-81. Universitat Complutense, Madrid 1983.
GUARNER, J.L.: Bofill resucita "Esquizo" y entierra en Venecia la Escuela de Barcelona, "La Vanguardia", 14.09.1991, p. 33.