Esteve Riambau i Möller

(Barcelona , 1955)

Crític i historiador.

Vida

Llicenciat en medicina (1978) i doctor en ciències de la informació (1995), és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" (Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm.). Com a crític col·labora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por. . . ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste". Col·laborà igualment en programes cinematogràfics de televisió (TVC, CinemaTK - Vía Digital) i ha assessorat comissions d’atorgació de subvencions (Ministeri de Cultura, Generalitat de Catalunya). També ha estat jurat en diferents festivals espanyols i internacionals i president de l’ACCEC en 1992-93. De la seva producció editorial destaquen les monografies Orson Welles, una España inmortal (1993); el guió del documental Orson Welles en el país de Don Quijote (amb Carlos F. Heredero, Canal +, 2000), i alguns treballs sobre els principals directors internacionals. També ha escrit El cinema a l’escola. Elements per a una didàctica (1986), en col·laboració; El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya 1896-1939 (1994), i amb Mirito Torreiro Temps era temps. El cinema de l’escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La Escuela de Barcelona. El cine de la "gauche divine" (1999), el documental televisiu La passió possible. L’Escola de Barcelona, (BTV, 1999), Entorn al guió. Productors, directors, escriptors i guionistes (1989), Guionistas en el cine español. Quimeras, picarescas y pluriempleo (1998) i Historias, palabras, imágenes. Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo (1999). Sobre el cinema espanyol ha escrit: Historia del cine español (1995) en col·laboració, i Diccionario del cine español (1998) com a redactor i membre del comitè editorial. D’altra banda, ha tractat el tema del cinema i la història / la història del cinema a Antologia de textos i manifestos cinematogràfics (1978) en col·laboració; La historia y el cine (1983), amb J. Romaguera; Los nuevos cines europeos 1955-1970 (1987) en col·laboració; El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998), i ha coordinat tres volums de la Historia general del cine (1995-97) també en col·laboració. El 2004 escriví i dirigí amb Elisabet Cabeza el documental La doble vida del faquir, que recupera la cinta Imitando al faquir que el cineasta amateur Felip Sagués rodà el 1937.