Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo (Josep Maria Castellví), seguida de Pilar Guerra (Fèlix de Pomés). El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA. Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals. Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató. El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora. També es compraren càmeres noves de la casa Debrie de París, i projectors del tipus Fresnel i Gruber. Aprofitant el bon moment cinematogràfic, el 1945 Homedes creà la productora Ediciones Cinematográficas Kinefon i el 1948 els estudis passaren a ser una societat anònima. El 1950 ja funcionaven a ple rendiment amb una capacitat anual de producció de 12 llargs i 25 curts, i hi havia tres platós, sales de so, proves i doblatge; càmeres, tràvelings de vies i de rodes, un equip de transparència amb cabina de projecció sense fi; dues "girafes" i equips de so, instal·lacions per a doblatges; cabina de projecció amb doble equip per a la sala de projeccions; una sala de sincronització amb màquines per a copions i sincronització; habitacions per a negatius i material verge, una sala de muntatge amb moviola i tres laboratoris per a proves de so i imatge. A partir de la meitat de la dècada del 1960 començaren a modernitzar-se i arribaren les càmeres Arriflex; i també erigiren una piscina de rodatge. Entre els títols que s’hi rodaren, destaquen Alma de Dios (1941), El difunto es un vivo (1941), El pobre rico (1942), Noche sin cielo (1947) i Historia de una escalera (1950), tots cinc d’Ignasi F. Iquinio; Un alto en el camino (1941, Julián Torremocha); La madre guapa (1941, F. de Pomés); El hombre que se quiso matar (1942), Los ladrones somos gente honrada (1942) i La calle sin sol (1948), tots tres de Rafael Gil; Estaba escrito (1945, Alejandro Ulloa); Alma baturra (1947, Antonio Sau); Un ladrón de guante blanco (1947) i La niña de Luzmela (1949), tots dos de Ricard Gascon; Si te hubieses casado conmigo (1948, Wiatcheslaw Tourjansky); El misterioso viajero del Clipper (1948, Gonçal Delgràs); Se le fue el novio (1949, Juli Salvador), i Catalina de Inglaterra (1951, Arturo Ruiz-Castillo), l’últim rodat a Kinefon. El tancament coincidí amb l’arribada de les noves tècniques del color, el Cinemascope, i la moda de rodar en exteriors. Els equips foren comprats per Iquino, que els incorporà als seus estudis. D’altra banda, Homedes feu transformar el 1954 el plató A en un mercat, que més tard es convertí en el Mercat de Tres Torres. Dos anys més tard, un altre plató fou comprat pels Estudis Buch-Sanjuán, bàsicament dedicats a la publicitat, encara que, arran de l’incendi dels Orphea, s’hi rodaren un parell de llargs. Aquests estudis també entraren en crisi i el 1965 foren arrendats pels laboratoris Cinematiraje Riera, que uns quants anys després els compraren juntament amb un altre antic plató. Posteriorment, i durant un quant temps, els utilitzà Filmtel.
Bibliografia
RUBIO, J. L.: Kinefon, entre la ambición y el reduccionismo (1940-53), "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 203-224.