Es creu que foren els continuadors dels Estudis Lepanto a partir del 1943, però a les mans d’una altra societat. Situats al barri de les Corts de Barcelona, el director tècnic fou l’operador dels Lepanto, Jaume Piquer i Soler, que també assumí la direcció fotogràfica d’alguns títols que s’hi rodaren. Serviren com a platós bàsicament d’Emisora Films. Entre el 1943 i el 1948 s’hi rodaren entre dues i cinc produccions l’any, gairebé totes de la marca de Francisco Ariza i Ignasi F. Iquino i dirigides per aquest darrer, com per exemple: El hombre de los muñecos (1943), primer film que s’hi rodà; Viviendo al revés (1943); Fin de curso (1943); Turbante blanco (1943); Hombres sin honor (1944); ¡Culpable! (1945); Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario (1945) i Aquel viejo molino (1946). Disposaven de dos platós, un amb piscina; càmeres Super Parvo Debrie i Marconi Visatone amb silenciador per al so; sales de muntatge i doblatge i sonorització; camerinos, sala de projecció, tallers, despatxos, camioneta de so per a exteriors, tràvelings, retroprojecció, etc. Altres rodatges que s’hi feren: ¡Qué familia! (1944) i La casa de las sonrisas (1947), ambdós d’Alejandro Ulloa; La noche del martes (1944, Antonio Santillán); Una mujer en un taxi (1944, Juan José Fogués); Abel Sánchez (1946) i La sirena negra (1947), ambdós de Carlos Serrano de Osma; Los habitantes de la casa deshabitada (1946), Trece onzas de oro (1946), Oro y marfil (1947) i Un viaje de novios (1947), tots quatre de Gonçal Delgràs; Ramsá (1947, Joan Xiol); La muralla feliz (1947, Enrique Herreros); Campo bravo (1948, Pere Lazaga), o Cita con mi viejo corazón (1948, Ferruccio Cerio), l’últim llarg que s’hi rodà. Continuaren fent curts, reportatges i doblatges fins el 1950, any en què tancaren.
Bibliografia
GÓMEZ ALONSO, R.: Diagonal: una segunda vida para los estudios Lepanto, "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 225-236.