Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC. Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles. Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana. També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat; instal·lacions generals de tipus tècnic; estudi d’enregistrament de so amb sala de gravació i de mescles; sala de muntatge i de truca; sala de projecció, tallers, magatzems, etc. Isasi contractà Miquel Grau com a cap de producció i rodà Un verano para matar (1972). Malgrat la important capacitat dels estudis, aquests acusaren la crisi del cinema espanyol de la dècada del 1970 i, per exemple, el 1970 només s’hi feu El triangulito (José María Forqué). Isasi llogà els estudis a altres productores com la de Satrústegui i Xavier Armet, que hi rodaren La corrupción de Chris Miller (1972, Juan Antonio Bardem). Temporalment foren emprats per una delegació de Moro Creativos Asociados, dirigida per Jaume J. Puig, on es feu publicitat. Del 1973 al 1991 foren llogats per TVE, d’on sortiren nombrosos programes i sèries. El 1992 s’hi feren reformes i des del 1993 Televisió de Catalunya hi enregistrà els interiors d’algunes sèries dramàtiques. Des del 1998, amb el nom de Filmstudio i sota la direcció del seu fill, Antonio Isasi-Isasmendi Gelpí, serveixen per a la realització d’espots, videoclips, etc., activitat que obligà a ampliar les instal·lacions amb quatre platós insonoritzats i climatitzats.
Bibliografia
CARNICERO, M.: Desde 1970 al comienzo del milenio, "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 385-395.
HUERTAS, J. M.: Ya no hay estudios de cine en Barcelona, "Tele/eXprés", 26. 11. 1973.