Amb aquesta marca H. Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis. En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia. El 1936 disposaven d’un plató de 36 ? 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back, so directe i mesclador; el 1942 ja tenien tres càmeres. Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el cielo i El tren de las 8’45, ambdós del 1935. La resta foren produccions alienes, com les de la Minerva Film: El paraíso recobrado (1935, Xavier Güell); Usted tiene ojos de mujer fatal (1936, Joan Parellada i Isidre Socias); La Farándula (1936, Antoni Momplet); Diego Corrientes (1936, Ignasi F. Iquino) i Las cinco advertencias de Satanás (1937, I. Socias). Malgrat que el potencial de rodatge dels estudis era d’uns 12 llargs, 15 curts i 25 doblatges, els resultats no foren els esperats. Durant la guerra civil el sindicat SIE es feu càrrec dels estudis, moment en què sembla que Huet retornà a França. Acabada la guerra, la direcció passà a mans de Piquer, que a més seguí fent d’operador. També s’hi rodaren: La alegría de la huerta i Muñequita (ambdós del 1940, Ramon Quadreny); ¿Quién me compra un lío? (1940), Boda accidentada (1942) i Un enredo de familia (1942) –l’última producció feta als estudis–, tots tres d’I. F. Iquino; Pimentilla (1941, Juan López Valcárcel); Una conquista difícil (1941) i Mi adorable secretaria (1942), ambdós de Pedro Puche; Alas de paz (1942, J. Parellada) i Melodías prohibidas (1942, Francesc Gibert).
Bibliografia
"Cine-Star", octubre del 1935.
MONTERDE, J. E.: Lepanto, unos estudios modestos, "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 169-185.