El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir, amb els alumnes del col·legi de Sant Julià de Vilatorta. El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir. Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods (1944); després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios (1949) i primers guardons del CEC per Baile de disfraces (1949) i Compra-venta de ideas (1950), aquest darrer amb guió de Rafael J. Salvia i tots dos amb direcció artística de Ferran Piñana. A partir de la dècada del 1950, es decantà cap a la fantasia amb una sèrie de cintes d’animació fetes artesanalment, de rerefons religiós o simbolista, sovint a partir de relats d’Eugenio León: Desirée (1954); Consumatum est (1955); Gessen (1956); Hibrys (1957); ¡Non serviat! (1958), i Zea mays (1962), gènere amb el qual triomfà rotundament amb premis de primer ordre (UNICA, CEC, etc.). Tingué una trajectòria fílmica d’alt prestigi, reconeixement i originalitat que realitzà amb la col·laboració del seu germà i de la seva dona, Pepita Gramunt, en les bandes sonores. D’altra banda, fou president (1954-74) de la Secció de Cinema Amateur del CEC i de l’organització del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols) des del 1962 fins al 1967.
1946 Sucedió una tarde (CM).
1951 Último sueño (CM).
1950 Inspiración (CM).
1952 Secuestro (CM).
CABEZA, E.: Retrobant el faquir, "Avui", 31.05.2002, p. 44.
COLOMER, A.: Cine amateur: Felip Sagués, "Teleexprés", 1970.
MONEDERO, M.: L’escola del faquir, "Avui", 24.05.2004, p. 43.