Vida
Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal. Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges. Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès. Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana. Durant l’Exposició Universal del 1888 muntà el Panorama circular amb vistes de Montserrat, a la plaça de Catalunya. El 1889 pintà escenografies per al Teatre Íntim d’Adrià Gual, per a qui tornà a dissenyar escenografies simbolistes (1899-1912). El 1890 s’instal·là pel seu compte i treballà per a muntatges d’obres catalanes al Romea i el Novetats, així com als teatres Eldorado i Gran Via, en drames i sarsueles populars. El 1901 guanyà el concurs d’escenografia wagneriana convocat pel Liceu. També fou un dels escenògrafs dels moderns Espectacles i Audicions Graner, al teatre Principal el 1905. Fou el mestre d’un altre gran escenògraf, Oleguer Junyent.
Bibliografia
BRAVO, I.: L’escenografia catalana. Diputació de Barcelona 1986.
CURET, F.: Història del teatre català. Ed. Aedos, Barcelona 1967.