Vida
Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri. A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat. Com a cineasta rodà (en 9,5, 16 i 35 mm) disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón (1957; 2a versió en 35 mm, 1959), realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de Bèrgam i Canes; Transit Sirtaki (1971), que aconseguí quatre premis; l’argumental Pel camí de Proust (1972), i el documental Un paraíso perdido (1973), alguns dels quals han estat exhibits en sales comercials. També ha rodat espots d’imatge real i d’animació, en col·laboració amb Àngel García i Manuel Villanova, destinats al cinema i la televisió. Amb la participació d’una gran part de cineastes amateurs pratencs, el 1978 aconseguí realitzar el llarg L’exhibidor, comercial i en imatge real, que conta les peripècies i dificultats d’un empresari de cinema i que s’inspira en la seva experiència personal. També produí el llarg de dibuixos Peraustrínia 2004 (1986-89), d’À. Garcia i guió del seu fill Joan Marimon i Padrosa (el Prat de Llobregat 1960), primer llarg d’animació parlat en català que s’ha exhibit als cinemes i a les televisions de 26 països. Finalment, narra la seva llarga experiència com a exhibidor i cineasta en el llibre Quan vam fer la Gilda (2000), una experiència que s’ha comparat amb la que evoca el mític film italià Cinema Paradiso (1989, Giuseppe Tornatore). El seu cine Capri ha servit d’escenari per a Anita no perd el tren (2000, Ventura Pons) i és el Xicago de la sèrie El cor de la ciutat (TVC). El seu fill, J. Marimon i Padrosa, es dedica al cinema des del 1975 com a amateur i professional, i realitza curts en tota mena de formats per al cine i la televisió. També ha excel·lit com a guionista, disciplina que juntament amb el muntatge ha impartit en l’ESCAC.
Bibliografia
BALTÀ, P.: La família Marimón del Prat: la fidelitat a l’esperit de "Cinema Paradiso", "Som", núm. 209, 2001, p. 19-21.