Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el col·lectiu del Teatre Lliure. Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers.
En cinema debutà el 1979 amb La campanada (Jaime Camino), i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud (1980-81, Jordi Cadena); Laura a la ciutat dels sants (1986) i La febre d’or (1991-93), ambdós de Gonzalo Herralde; Daniya, jardí de l’harem (1987, Carles Mira), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor; Llums i ombres (1988, J. Camino); Entreacte (1988, Manuel Cussó-Ferrer); Una ombra al jardí (1988), premi al millor actor al Festival de Gijón, Manila (1991) i L’enfonsament del Titànic (1993), tots tres d’Antonio Chavarrías; La punyalada (1989, Jordi Grau); Volavérunt (1999, Josep Joan Bigas Luna); Darkness (2002, Jaume Balagueró); Iris (2003, Rosa Vergés); Animales domésticos (2010, Xavi Giménez); i El Cafè de la Marina (2014, Sílvia Munt), entre d’altres. Protagonitzà Estació de l’oblit (2009), de Christian Molina.
En televisió actuà a Don Juan Tenorio (1983, TVE); intervingué en els telefilms Joc de rol (1994, Roberto Bodegas) i Fragments (Judit Colell); en la sèrie El Quijote (1999, TVE) i Andorra (1999, Lluís Maria Güell, TVC).
Entre les seves actuacions teatrals destaquen El rei Lear (1982), sota la direcció de Miguel Narros (premi Ícaro 1987); Diari d’un boig (1987), amb E. Martin; La filla del carmesí (1988), amb Jordi Mesalles; Los últimos días de Kant (1994-95), amb Josefina Molina; El pare (1998), amb Pere Planella; El jardín de los cerezos (2000), amb Lluís Pascual, i 20 poemas de amor y una canción desesperada (2001), de Pablo Neruda, dirigida per ell mateix.