Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèl·lic i el manteniment de la rereguarda. Alguns dels seus curts més significatius foren: 19 de julio en Barcelona (1936, FP); Ejército Regular (1937, Francisco Carrasco de la Rubia); La No-Intervención (1937, Daniel Quiterio Prieto); Nueva era en el campo (1937, Fernando G. Mantilla); Ofensiva (1937, Juan Manuel Plaza i D. Q. Prieto); Caballería heroica (1937), Tesoro Artístico Nacional (1937) i El telar (1938), tots tres d’Ángel Villatoro; Con la 43 División (1938, Clemente Cimorra) i La dona i la guerra / La mujer y la guerra (1938, Mauricio A. Sollin). Creada com a "firma comercial antifeixista al servei de la República", fracassà en la seva ambició de convertir-se en lloc de convergència de les diferents veus de la propaganda republicana, a causa de les discrepàncies ideològiques amb els anarquistes de la CNT/FAI. Durant els primers mesos del 1937 col·laborà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i Laya Films en l’elaboració del noticiari Espanya al dia. Fou una de les productores més implicades en les coproduccions en el si de la zona republicana, amb organitzacions com l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes, o amb cossos filocomunistes de l’exèrcit com el 13è Regiment la Passionària. Com a distribuïdora es dedicà a la difusió de títols soviètics, un veritable fenomen entre les milícies i un instrument eficaç per a promoure la ideologia de partit i la denúncia dels dissentiments en el si de la zona republicana.