Aquesta ja exercia com a empresa exhibidora i distribuïdora, però el seu desig d’abastar tots els camps de la cinematografia dugué els socis a fundar la productora Films Barcelona. Amb Fructuós Gelabert com a director tècnic i encarregat de laboratori, l’empresa tenia tots els mitjans tècnics i humans però li mancaven uns estudis de rodatge que creà el 1908 amb disseny del mateix Gelabert a la finca que Lluís Martí i Codolar tenia al barri d’Horta. Aquests es convertiren en els primers estudis de Catalunya i l’Estat espanyol. Amb una coberta de vidre, la galeria tenia 6 ? 9 m i disposava d’un sol decorat. Per altra banda, una de les característiques de la firma fou la seva catalanitat; cultivà sobretot el documental de paisatges i costums de Catalunya i realitzà alguns films d’argument basats en obres del teatre català, com ara Terra baixa (1907, F. Gelabert) i Maria Rosa (1908, Joan Maria Codina i F. Gelabert), d’Àngel Guimerà. Gelabert hi dirigí títols com ara Los Kikos (1906); la primera versió d’Amor que mata (1908); La Dolores (1908); Costums típics mallorquins (1908); Los competidores (1908); Els primers calçotets d’en Toni (1908); Baño imprevisto (1909); Excursión a Montserrat (1909); Guzmán el Bueno (1909) i Para domar a la suegra (1910). Gran part del personal de la productora el constituïren amics i col·laboradors de Gelabert, com ara Salvador Alarma, Josep Vivó i Josep Vives, còmics com Josep Marquès i Vicent Sirvent, i també destacades figures del teatre català, com, per exemple, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Joaquim Carrasco i Enric Guitart. A final del 1910 el pioner abandonà la productora per diferències amb el nou gerent J. M. Bosch, el qual volgué donar un paper més destacat a Codina com a director artístic i tècnic, però també a causa de la crisi econòmica que patia l’empresa. Codina hi dirigí cintes com ara Lucha de corazones (1912). A partir del 1912 la firma deixà de produir i es dedicà a l’exhibició i a la distribució.