Les seves primeres activitats foren la participació en diferents concursos locals i regionals de fotografia i cinema. El 1980 presentà una selecció dels curts rodats pels seus socis a la seu del Film Club Manresa. Després d’algunes jornades d’aprenentatge a Manresa, decidí impulsar un Concurs Nacional de Cinema Amateur. La primera edició es realitzà el 1982 i fou organitzada per Joan Bertrán, Josep Giralt, Josep Obradors, Sadurní Rovira i Josep Vendrell. Conscients de la progressió irresistible del vídeo, optaren per incorporar-lo el 1993. Entre el 1990 i el 1995 el certamen es convertí en internacional, però les diferències abismals de producció entre els treballs estatals i els procedents d’escoles nord-americanes els convencé de tornar a la fórmula original. El 1996, de bell nou nacional, es convertí en el tercer més antic de Catalunya de la modalitat. A partir de la segona meitat de la dècada del 1990 els curts en vídeo ja dominaren d’una forma aclaparadora i la presència del format súper-8 mm fou gairebé testimonial. Entre els treballs guardonats en la seva història sobresurten títols com ara Ruta a Utah (1996, Ramon Font), una de les perles de l’últim cinema amateur català, i Los girasoles (1999, José i Manuel Lagares), que després aconseguí el Goya al millor curt animat. L’organització d’aquest certamen, que el 2003 arribà a les edicions 22a del nacional i 11a de vídeo, és l’activitat més coneguda de l’entitat, si bé no l’única. El 1997, per exemple, recuperà els projectors i altres materials procedents dels antics cines navasencs i engegà projeccions periòdiques de cinema popular a l’aire lliure. També ha celebrat, des del 1999, diverses sessions de cinefòrum. L’entitat no tan sols manté l’únic concurs no comercial existent al Bages, sinó que ha esdevingut un focus de resistència cultural en cobrir oportunament i amb vocació popular la parcel·la de l’exhibició generalista.