Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán. El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946. Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari. El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata, un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories. El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del matrimoni, Elisenda Nadal. Tingué la difusió màxima des de mitjan anys seixanta fins a la primera meitat de la dècada dels setanta i entre els col·laboradors inclogué molts dels crítics i els escriptors joves de més renom, entre d’altres Josep Lluís Guarner, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Ricard Muñoz-Suay, Maruja Torres i Oriana Fallaci. El 1968 passà a denominar-se Nuevo Fotogramas. Arran d’una crisi causada per un fort descens de les vendes, la revista es rellançà el 1981 amb periodicitat mensual i dos anys més tard es redenominà Fotogramas & Vídeo (i, el 2005, Fotogramas & DVD). El 1988 deixà de ser de propietat familiar i passà al grup editorial Hachette. El 2007 Toni Ulled Nadal, net dels fundadors, esdevingué director de la publicació. El 2011 fou adquirida pel grup de comunicació Hearst Magazines, que el 2018 desmantellà la redacció de Barcelona i traslladà la seu a Madrid.