Prestigiós cineasta amateur, durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica (1933); Orenetes (1934), Esclat (1934); Leit-motiv (1934); Sísifo (1935) i El caos (1936), amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals (els del CEC) com internacionals (els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia). Com a periodista treballà a "Xut!" i "El Mundo Deportivo"; col·laborà en revistes com ara "Films Selectos" (1930-37), "Cinema Amateur" (1932-36) i "Cine-Star" (1935-36), i dirigí "Proyector. Revista mensual de cinematografía. Magazine español de cine" (1935-36). En el camp professional feu d’argumentista i coguionista d’Incertidumbre (1936, Joan Parellada i Isidre Socias) i el 1942 dirigí el curt ¡Vaya música!, el seu únic llarg Melodías prohibidas, una comèdia musical que es presentà com el primer film espanyol que "utilitzava autèntic jazz hot"; i s’encarregà de la fotografia de Se ha prohibido un cadáver (Josep Gaspar).