Vida
Autodidacte, suplí les mancances d’estudi amb una gran intuïció, una vocació tenaç i una gran habilitat i imaginació per les arts plàstiques, que el portaren a sobresortir en la seva professió. Feu els seus primers passos en l’animació amb el rodatge de Sueños de Tay-Pi (1949-52, Franz Winterstein i Josep Maria Blay) als estudis Balet i Blay. Però el 1955 fundà el seu propi estudi d’animació, DIBSA, amb Jaume Papasseit i Comes (Barcelona 1928), dibuixant humorístic i també autor d’historietes, que desenvolupà tasques de producció. Amb la seva firma, Macian feu un únic curt, el documental La Biblia (1962), en el qual utilitza amb una gran sensibilitat els gravats de Gustave Doré. El seu primer projecte de llarg, Candelita, inspirat en Els pastorets, no s’arribà a fer, malgrat que se n’elaboraren dos esbossos: un del 1965 amb dibuixos d’Albert Rué i un altre del 1972 amb dibuixos de José Ramón Sánchez. Llavors realitzà El màgic dels somnis (El mago de los sueños, 1963-66), la seva obra màxima i un gran èxit, que paradoxalment significà la fi de la firma. Els estudis aconseguiren reunir el bo i millor dels artistes i tècnics catalans del moment: Josep Mira, Alícia Soriano, Carme Moliné, Isabel Belio i Salvador Mestres. D’altra banda, el 1968 F. Macian patentà la seva nova tècnica coneguda amb el nom de M-Tecnofantasy. Mitjançant un complicat sistema de trucatges aconseguia reflectir en la pantalla una simbiosi entre la imatge real i la dibuixada. L’aplicà per primer cop en algunes seqüències del llarg musical ¡Dame un poco de amooor. . . ! (1968, José María Forqué). El seu darrer treball fou Memoria, que s’havia de titular Las bestias no se miran en el espejo, i que realitzà el 1974 i s’estrenà pòstumament el 1978. Es tracta d’una història de ciència-ficció amb imatge real en la qual Gilberto Soriano aplicà l’M-Tecnofantasy i el dibuixant Jesús Blasco feu la creació visual. També treballà en el camp del cinema publicitari i col·laborà estretament amb els estudis Moro de Madrid (J. L. i Santiago Moro) durant les dècades del 1950 i del 1960. D’altra banda, amb la seva empresa també feu de productor independent, fins i tot per a marques estrangeres, i aconseguí força guardons amb títols com ara Sinfonía del cacao (1956); Enigmatic Man (Concha de Plata en el I Certamen Espanyol de Cinema Publicitari de Donostia 1958); Sol de Andalucía (gran premi al II Certamen i 1r premi al VI Festival del Film Publicitari de Canes 1959) i El sueño del faraón (premi especial al Festival de Cinema Publicitari de Sitges 1960). Com a historietista, al principi de la dècada del 1950 creà personatges com Conejito Pito (revista "Lupita"), Chiquita Terremoto ("Florita") i Colitas ("Topolino") i més endavant treballà per a la Disney com a il·lustrador de publicacions infantils. També fou professor de tècniques d’animació a l’Escola Oficial de Cinematografia (EOC) de Madrid i president el 1973 del Club de Dibuixants de la Historieta i la Il·lustració Nacional (DHIN). Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort, ASIFA-Catalunya li reté un homenatge (2001). Deixà escrits els treballs M-Tecnofantasy, prólogo a una nueva expresión de la imaginación creadora (1969) i Candelita, un film de Francisco Macián, 1973 (1972), i publicà l’estudi El cine de animación en España (1973).
Bibliografia
- ARTIGAS, J.: "La invenció de l’M-Tecnofantasy de Francisco Macián", I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 2001, p. 203-216.
- ARTIGAS, J., MOLINÉ, C. i TALTAVULL, J.: Monogràfic Macián, "Butlletí d’ASIFA-Catalunya", núm. 2-3, desembre del 1986 - maig del 1987.
- KIRCHNER, A.: Se fue el mago con sus sueños, "Tele-exprés", 27.10.1976.