Vida
Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica. Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf. Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café, seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans. L’èxit de públic obtingut propicià que instal·lés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà. Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona (1898), primer reportatge rodat per un català que comprà una casa estrangera: la Pathé, a través del seu representant a l’Estat espanyol, Lluís Macaya. A partir d’aquest moment realitzà un seguit de documentals, les anomenades "vistes naturals" i reportatges d’actualitat, alguns per encàrrec de la Pathé: Escena de familia en una torre de Sarriá (1901), Carnaval en Las Ramblas (1902) i Puerto de Barcelona (1903), en què mostrà el seu domini de les tècniques de filmació i muntatge. També feu una aportació al cinema de trucatge amb Choque de dos transatlánticos (1899). El 1903 fou contractat per N. Bordàs de l’Empresa Diorama com a director tècnic i del laboratori, i rodà cintes argumentals com Los guapos de la vaquería del parque (1905). L’empresa creà la productora Films Barcelona i Gelabert hi rodà títols com Los Kikos i Terra baixa (1907). Mort Bordàs (1907), Josep Maria Bosch prengué el relleu de l’empresa, i Gelabert hagué de compartir la direcció de Maria Rosa (1908) amb Joan Maria Codina. També realitzà La Dolores (1908) i Guzmán el Bueno (1909), ambdós amb Enric Giménez, i s’erigí en pioner del film històric espanyol; la paròdia Juanito Tenorio (1908); la comèdia Baño imprevisto (1909), primer títol amb rètols intercalats, i Amor que mata (1909). Paral·lelament, i per a la mateixa casa, experimentà i fabricà nous aparells de projecció i millorà les tècniques d’il·luminació. Prova d’això fou l’invent de la làmpada oxiaereaacetilènica per vèncer la falta de llum elèctrica a les projeccions. També cal destacar la projecció de Guàrdia burlat, Els competidors i Els primers calçotets d’en Toni, tots del 1908, amb els quals experimentà amb efectes de so sincronitzats amb les veus dels actors situats darrere la pantalla durant la sessió. Al final del 1910 deixà la firma per discrepàncies amb Bosch i es posà a fer documentals per a la Cabot Films, com ara Tarragona monumental (1910); Carnaval a Palamós (1911) i De Girona a Olot en tren (1911). Aquesta col·laboració li serví també per a millorar notablement els seus laboratoris. D’altra banda, participà com a director tècnic en dues grans coproduccions dirigides per Otto Mulhauser: La lucha por la herencia (1913) i Ana Kadova (1914), d’Alhambra Films i Cox & Cia de Nova York. La seva faceta de productor s’inicià el 1914 quan fundà Boreal Films amb l’ajut econòmic de Francesc Bech. Hi realitzà els argumentals El sino manda (1917) i El doctor Rojo (1917, amb Ramon Caralt), amb poc èxit, i acabà malvenent l’empresa el 1918 a la Studio Films, però conservà la patent de la productora. Paral·lelament col·laborà com a responsable de la fotografia de dos produccions de la Barcinógrafo, El nocturno de Chopín (1915) i El amor hace justicia (1915), ambdós de Magí Murià. També treballà en La España trágica (1917) i En las entrañas de Madrid (1925, 2a versió), ambdós de Rafael Salvador. Amb els anys s’allunyà progressivament de la producció per dedicar-se a la part tècnica, construcció i reparació d’aparells. El 1928 intervingué com a director tècnic, fotògraf i coguionista del que seria el seu últim argumental, La puntaire (amb Josep Claramunt també com a productor, coguionista i intèrpret). Amb l’arribada del sonor es dedicà a la construcció de projectors familiars de 9,5 mm i 16 mm, sense deixar mai d’experimentar i d’inventar. En 1940-41 publicà en "Primer Plano. Revista española de cinematografía" una sèrie d’articles intitulats Aportación a la historia de la cinematografía española, que malgrat algunes imprecisions són unes memòries notables. El 1952 s’acomiadà com a director amb la realització d’una segona versió del seu primer film Riña en un café.
Altres films
1898 Llegada de un tren a la estación de ferrocarril del Norte de Barcelona (curtmetratge documental); Dorotea (CM).
1899 Llegada del vapor "Bellver" a Mallorca (curtmetratge documental).
1900 Panorama de Barcelona (monuments i festes) (curtmetratge documental).
1901 Visita de la escuadra inglesa a Barcelona (curtmetratge documental).
1902 Procesión de las Hijas de María de la Iglesia Parroquial de Sans (curtmetratge documental).
1905 Cursa de bicicletes al Parc de la Ciutadella (curtmetratge documental).
1906 Bilbao, Portugalete y los Altos Hornos (curtmetratge documental); Aplec de Sant Medir (curtmetratge documental).
1907 Processó marítima a Santa Cristina (Blanes) (curtmetratge documental); Vilafranca. Festa del Drac (curtmetratge documental).
1908 Corrida de toros con Ricardo Torres "Bombita" (curtmetratge documental); Girona monumental (curtmetratge documental).
1909 Indústria del suro comprimit (curtmetratge documental); Primera carrera internacional de automóviles "Peña Rhin" (curtmetratge documental).
1910 Segunda carrera automovilística "Peña Rhin" (Mataró-Argentona) (curtmetratge documental); Fabricación del cemento Asland (curtmetratge documental).
1911 Monasterio de Ripoll (curtmetratge documental); Fiestas del Sitio de Bilbao (curtmetratge documental).
1912 Los Viveskis sin contrato (CM); Inauguración del Autódromo de Sitges y carreras (curtmetratge documental).
1913 Por el hilo se acaba el ovillo (CM).
1914 El cuervo del campamento, amb J. de Togores.
1915 Segona cursa de cavalls a l’Hipòdrom (curtmetratge documental).
1916 Semana Santa en Tarragona (curtmetratge documental).
1917 Mort de Prat de la Riba (curtmetratge documental).
1918 Cos de ball de Pauleta Pàmies (curtmetratge documental).
1919 Confecció de puntes de coixí (curtmetratge documental).
1920 Cogida y muerte de "Gallito" (curtmetratge documental); Los cuervos, amb J.Claramunt; Operacions del Dr. Mas (curtmetratge documental).
1921 Manufactura d’imatges a Olot (curtmetratge documental).
1922 Barcelona sota la neu (curtmetratge documental).
1923 Sant Romà de Sau (curtmetratge documental).
1924 Viajar sin billete (CM).
1925 La Costa Brava (curtmetratge documental).
1926 Combat de boxa Uzcudun-Spalla (curtmetratge doc).
1929 Reportatge del casament de la seva filla Llúcia (curtmetratge documental).
Bibliografia
CAPARRÓS, J.M. (ed.): Memorias de dos pioneros: Francisco Elías y Fructuoso Gelabert. CILEH, Barcelona 1992, p. 99-213.
"Centenari del naixement de Fructuós Gelabert", XIV Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona, Barcelona 25.10/2.11.1974. [Catàleg.]
FALQUINA, Á.: Vida y filmografía de Fructuoso Gelabert. Cineclub Urbis / CEC, Madrid 1974.
GARCÍA DE DUEÑAS, J. i GOROSTIZA, J.: Esplendor de los Estudios (cuando ya no los hay), "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 18-21.
LASA, J.F. DE: El món de Fructuós Gelabert. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989; El mundo de Fructuoso Gelabert (1968, curtmetratge documental); Una història del cinema català (1896-1931) (1981, sèrie tv).
PÉREZ PERUCHA, J.: Cine español. Algunos jalones significativos (1896-1936). Films 210, Madrid 1992.
SOMACARRERA, M.P. DE: El hombre que hizo la primera película española y el primer cine que se inauguró en Barcelona, "Films Selectos", núm. 228, 1935, p. 5 i 24.