L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social. La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch. Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions voluntàries i els beneficis que deixaven les festes socials, amb el Dia del Cinema, el primer dels quals se celebrà a Barcelona al juny del 1932. A partir del juliol del 1936, el poder dels sindicats s’enfortí considerablement i aparegué un Sindicat Únic d’Espectacles Públics. La Germandat continuà actuant malgrat que els negocis cinematogràfics sofriren una davallada i activitats com el Dia del Cinema quedaren suspeses. Després de la guerra civil, la institució subsistí amb dificultats. No fou fins el 1945, quan s’acabà la segona gran guerra, que la Germandat visqué una certa tranquil·litat i es transformà en Hermandad del Cinema, inscrita en el Registre d’Entitats Mutuals de la Direcció General de Previsió, a través de la Federació de Mutualitats de Catalunya. Alguns anys abans, la Germandat ja havia reprès la celebració del Dia del Cinema i instituí el premi a la Constància per als professionals amb vint-i-cinc anys de dedicació en el ram cinematogràfic. També ampliaren el radi d’acció en altres llocs, per exemple, amb els cinematografistes valencians. Havent-ne recuperat el nom i aprofitant la restauració de la democràcia, continuà les seves activitats fins que el 1983 celebrà el cinquantenari sota la presidència de l’empresari Albert Herbera. El 1998, la societat, presidida per Oriol Bassa, començà els passos per a la seva dissolució.
Bibliografia
diversos autors: Especial Germandat del Cinema, "Cinema Rescat", núm. 12, 2001, p. 5-58.