Vida
Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on col·laborà en una emissora local amb monòlegs humorístics. El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz". Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra. El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal, escrita amb Eduardo Manzanos, que aconseguí un gran èxit. En el cinema, després d’encarnar alguns personatges secundaris, Ignasi F. Iquino el contractà en exclusiva i li donà l’oportunitat de ser fidel a la seva imatge en Los gamberros (1954) i El ceniciento (1955), ambdós de Joan Lladó, i en Botón de ancla en color (1960, Miquel Lluch). Tot i fer una carrera irregular participà en títols com ara Mi tío Jacinto (1956) i Una chica casi formal (1963), ambdós de Ladislao Vajda; El hombre que viajaba despacito (1957, Joaquín Luis Romero-Marchent) i ¿Dónde pongo este muerto (El muerto no estaba invitado) (1961, Pedro L. Ramírez). Protagonitzà un parell de curts, Gila en la guerra i Gila con música (1961, Rafael Romero-Marchent), i aparegué en el westernCinco pistolas de Texas (1965, Joan Xiol). El 1968 s’exilià a l’Argentina i en altres països llatinoamericans i no tornà fins a la mort de Franco. La seva popularitat augmentà gràcies a la televisió i en les actuacions dalt dels escenaris arreu de l’Estat. En cinema realitzà Aoom (1970, Gonzálo Suárez), i l’episodi "La medalla" del llarg d’animació Historias de amor y masacre (1975-78), dirigit per Jordi Amorós. El 1986 retornà a Buenos Aires i després de dos anys s’instal·là a Barcelona. També escriví, protagonitzà i dirigí la sèrie televisiva ¿De parte de quién? (1993, 13 ? 26’), sota la direcció artística de la seva dona María Dolores Cabo i amb Chus Lampreave de partenaire. Habitualment escrivia els diàlegs de les seves interpretacions, enregistrà discos amb els seus monòlegs i col·laborà en les revistes "Sábado Gráfico", "Hermano Lobo", "Por Favor", "Don José", "Interviú", "Barricadas" i "La Gallina" de Mèxic, que fundà. També publicà obres com ara: La Jaleo, el bizco y los demás (1966), Gila y su gente (1972), El libro rojo de Gila (1974), Un poco de nada (1976), De Gila con humor (1985), Y entonces nací yo (1995), Encuentros con el más allá (1999), Encuentros en la tercera edad (2000), Cuentos para dormir mejor (2001) i Siempre Gila. Antología de sus mejores monólogos (2001). Rebé nombrosos guardons.
Altres films
1953 El diablo toca la flauta, J.M.Forqué.
1954 El presidio, A.Santillán.
1955 Sitiados en la ciudad, M.Lluch.
1957 Històries de la fira (Historias de la feria), F.Rovira i Beleta (en català, 1986).
1967 Una señora estupenda, E.Martín.
1979 Alejandra, mon amour, J.Saraceni.
Bibliografia
BURGUET, F.: "Entrevista a Gila", Protagonistas. Ediciones Ultramar, Barcelona 1990.
ROMÁN, M.: "Gila, la ‘guerra’ de un actor", Los cómicos. Royal Books, Barcelona 1996, vol. IV, p. 31-35.