Vida
Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari. El 1956 viatjà a París i el 1959 s’instal·là a Barcelona. El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard. Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker, adaptat per Vicente Aranda a Las crueles (El cadáver exquisito) (1968); i les novel·les De cuerpo presente (1963), traslladada a la pantalla per Antton Eceiza (1965), Los once y uno (1964), Trece veces trece (1964) i El roedor de Fortinbrás (1965). Paral·lelament inicià una trajectòria cinematogràfica com a guionista de Fata Morgana (1965-66, V. Aranda) i director dels curts Ditirambo vela por nosotros (1966) i El horrible ser nunca visto (1966), que utilitzà com a carta de presentació per integrar-se a l’Escola de Barcelona. Còmode amb els postulats estètics d’aquest moviment rupturista, produí, realitzà i protagonitzà el llarg Ditirambo (1967), al qual seguiren El extraño caso del Dr. Fausto (1969) i Aoom (1970), escrits i produïts per ell mateix i fotografiats pel seu germà Carlos.
Les exigències del mercat li impediren completar el pla de "les deu pel·lícules de ferro del cinema espanyol", i l’obligaren a buscar la col·laboració dels cantants Víctor Manuel i Ana Belén per augmentar la difusió comercial dels seus títols següents: Morbo (1972) i Al diablo, con amor (1972). Ja allunyat de Barcelona, després de rodar La loba y la paloma (Rocanegra) (1973), adaptà La Regenta (1974-75), feu Beatriz (1976) i Parranda (1977), fins que Reina Zanahoria (1977-78) li permeté retrobar-se amb el món esbojarrat, barroc i propens a les paradoxes que també reapareix a Epílogo (1983), adaptació de les seves novel·les Rocabruno bate a Ditirambo (1965) i Gorila en Hollywood (1980). La seva producció literària s’amplià amb obres com ara Operación "Doble Dos" (1974), objecte d’un guió escrit en col·laboració amb Sam Peckinpah però no rodat; La reina roja (1981), La noche y el viento (1983); El asesino triste (1994) i De Sade (1999).
Paral·lelament, realitzà una activitat cinematogràfica en què la literatura ocupa un lloc destacat: Remando al viento / Towing with the Wind (1987), film rodat en anglès que recrea la gestació del mite de Frankenstein a les mans de Mary Shelley, recompensada amb cinc Goya, la Concha de Plata al Festival de Cinema de Sant Sebastià i el Sant Jordi de Cinematografia 1989 al millor film espanyol; també abordà Don Juan en los infiernos (1991) i Mi nombre es Sombra (1995), una recreació del mite del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. D’altra banda, retornà als marges de l’absurd amb La reina anónima (1992); explorà els codis del thriller a El detective y la muerte (1992-93), premi del Círculo de Escritores Cinematográficos 1994; i tractà el futbol a El portero (2000), que obtingué el Sant Jordi de Cinematografia 2001 al millor film espanyol.
Altres films
1979? "Miniman y el Superlobo" (ep. de Cuentos para una escapada).
1980 Una leyenda asturiana (curtmetratge documental).
1984 Los pazos de Ulloa (4 x 55’, tv).
1989? "La mujer fría"(capítol de la sèrie La mujer de tu vida, tv).
1991 El lado oscuro (telefilm).
Bibliografia
- CERCAS, J.: La obra literaria de Gonzalo Suárez. Quaderns Crema, Barcelona 1993.
- HERNÁNDEZ, J.: Gonzalo Suárez: un combate ganado con la ficción. Festival de Cinema d’Alcalá de Henares 1991.
- RIAMBAU, E. I TORREIRO, C.: Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1993.