A Catalunya, el primer intent corporatiu del col·lectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio. El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch. Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya; el president de la secció de cines fou Enrique Sáenz de Buruaga, el mateix que encapçalà l’equip de govern de la corporació un cop acabada la guerra civil. A causa d’un buit documental entre el 1939 i el 1944, el següent president conegut fou Marcelino Suárez Fernández, que cedí el càrrec a Estrada el 1946 i que fou substituït per Fernando Magaz Bermejo el 1951. Altres presidents foren Manuel Quintana i Castellnou, Pere Balañà i Forts, Modest Castañé i Llopart, Alfredo Abella de Castro i Josep Maria Bagaria. El 1974 fou elegit president Jaume Tarrazón i Badia, que ocupà el càrrec de forma gairebé ininterrompuda fins el 2000, any de la seva mort. A partir de la dècada del 1990 l’associació encetà una etapa que el 2001 la dugué a agrupar 430 sales, distribuïdes en 84 locals de la província de Barcelona, i una important representació en la Federació d’Entitats d’Empresaris de Cine d’Espanya. Mort Tarrazon, es designà Antoni Badimon i Vives com a president de l’agrupació. A partir del mateix 2000, el gremi començà a publicar "Infocine", "la revista dels exhibidors de Catalunya", dirigida per Alexander van Hemmen i Almanzor, secretari general de l’entitat.