Vida
Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat. Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic. Full de cinema (1977-83), i hi publicà diversos articles.
Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom (1970, Gonzalo Suárez). Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada (1978); Jugando a papás (1979) i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura (1982).
Després inicià amb Francesc Betriu una fructífera relació professional amb el primer film: Los fieles sirvientes (1979); director i guionista també adaptaren La plaça del Diamant (1981-82); Rèquiem per un camperol (Réquiem por un campesino español, 1985); Vida privada (1986-87) i Un día volveré (1990-91), segons les novel·les respectives de Mercè Rodoreda, Ramón J. Sender, Josep Maria de Sagarra i Joan Marsé, aquestes dues últimes per a la televisió.
Especialitzat a traslladar a la pantalla narracions històriques catalanes, cultivà aquesta reputació amb obres de Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1986, Gonzalo Herralde); Marià Vayreda, La punyalada (1989, Jordi Grau); Manuel Vázquez Montalbán, El pianista (1997, Mario Gas); i Eduard Mendoza amb el llarg procés d’adaptació de La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus). També canvià de registre amb Jesús Garay a La banyera (1989); amb Manuel Esteban a Els mars del sud (1990); i amb Jordi Cadena al thrillerBarcelona sud (1980-81), i el conte fantàstic Nexe (1993-94). També treballà per a la televisió en la sèrie Petra Delicado (1999).
Altres films
1972 Parafràstic 1, amb J.Cadena (migmetratge documental).
1974 Nexo (CM).
1975 Cartells d’un poble en guerra, amb E.Blasi (migmetratge documental).
1976-77 Art català contemporani, amb E.Blasi (curtmetratge documental); Barri Guineueta Vella (Barri Canyelles), amb E.Blasi (migmetratge documental).
1978 La televisió, ara i aquí (curtmetratge doc).
Bibliografia
- Melendres, J. (1996): Conversa amb Gustau Hernández sobre guions i guionistes de cine, "Entreacte", núm. 34, p. 24-26.
- Riambau, E. i Torreiro, C. (1999): "Lecturas de la Historia", Historias, palabras, imágenes. Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo. Festival de Cinema d’Alcalá de Henares, p. 199-232.