Hic Digitur Dei

Pel·lícula del 1976-1977; ficció de 85 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: A.Martí (Barcelona); GUIÓ: Roser Fradera, Quim Monzó; FOTOGRAFIA: Ivo Antonov (color, normal); MUNTATGE: A.Martí; MÚSICA: Quim Sota; INTERPRETACIÓ: Rosa Novell (Llumeta), Pep Maur Serra (promès), Joan Fernández (el cabdill), Xabier Elorriaga (el marquès), Alfred Lucchetti (pare de Llumeta), Maruja Torres (prostituta), Pepa López (prostituta), Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste.

Sinopsi

La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter. Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes. El promès, mentrestant, té un afer amb una meuca. Al final aconsegueixen tornar a casa, on reben la notícia de la mort del pare. L’endemà de la seva cremació, moren en un accident de trànsit dos soldats. Es fan uns funerals alegres mentre pels carrers hi ha gran xerinola.

Producció

Designat a dit per Déu fou rodat fora del circuit comercial, amb tres càmeres de súper-8 mm, i representà el primer llarg del realitzador, que reclutà una bona part dels participants del primer certamen de teatre Grec ‘76, i reuní un luxós planter. Amb la mort encara recent del general Franco, el film esdevingué una paràbola humorística que prenia com a punt de partida el gènere de la fotonovel·la, les radionovel·les de Radio Madrid, Los parientes pobres de Guillermo Sautier Casaseca i Lucecita d’Antonio Losada –d’aquí ve el nom de la protagonista Llumeta–, i la revista "Hola". Tot i la seva precària factura, la cinta representa un fidel testimoni de la seva època i un exemple del potencial d’una part del cinema no professional.

Bibliografia

GIL, V.: "Hic Digitur Dei". La gran farsa del poder, "Paso estrecho", núm. 8, 1979, p. 47.