Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms. Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro (1902-06). En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia (1906-08). En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro. El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S. en C. (1908-09). Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal. Cap a la tardor del 1909, i probablement a causa de la millora econòmica que procuraren els reportatges fets per Baños sobre la guerra del Rif al Marroc, es construïren una galeria per al rodatge i uns laboratoris nous al barri de Sant Gervasi, dels quals es feu càrrec Ramon de Baños, el qual havia entrat a la casa com a ajudant el 1906. La torre i les seves dependències s’habilitaren per acollir les diverses seccions del laboratori; els baixos serviren de magatzem de pel·lícula verge i negatius, i les habitacions es prepararen per al perforat de pel·lícula verge, muntatge de negatius i còpies, embalatge i tiratge de rètols i còpies, treballs que es realitzaven amb màquines de les cases Urban i Preswitch, que eren representades per Marro. Les antigues quadres i les cotxeres es transformaren en sales de processament de negatius i còpies, així com per al tenyit i el viratge dels positius. Al final del 1909 aparegueren les seves primeres produccions amb la marca definitiva d’Hispano Films (1909-18), tot i que la seva inscripció en el registre data del 1911. La firma aixecà el seu patrimoni inicial a còpia de reportatges d’actualitat i documentals, que reflecteixen una tendència variada i cosmopolita sorprenent. Del 1906 són, entre d’altres, Ampurias, Ibiza, La Costa Brava, Mallorca, Menorca i Tarragona romana; del 1907, Batalla de flores en Valencia o Valencia pintoresca, Lérida i Montserrat; del 1909, Barcelona en tranvía i Barcelona vista en globo. També enregistraren imatges com ara: París, ciudad de la luz (1907), Roma y las ciudades romanas (1907), Carnaval en Oporto (1908), Andorra pintoresca (1909) i De Málaga a Vélez-Málaga (1909). Una de les seves especialitats fou el reportatge sobre esdeveniments socials i històrics com ara Inundaciones en Cataluña (1907), Catástrofe ferroviaria en Riudecanyes y entierro de las víctimas en Cambrils (1907), El entierro del rey de Portugal y la coronación de su hijo (1908), Entierro del cardenal Casañas (1908), Homenaje a Guimerá en la plaza de Cataluña (1909), Visita del rey de Portugal a Madrid (1909), Sucesos de Barcelona: la Semana Trágica (1909). L’enfortiment econòmic experimentat esperonà l’empresa cap a la producció d’argumentals, com ara alguns curts còmics (Dos guapos frente a frente, Los polvos del rata, 1908) i sobretot films del gènere dramaticohistòric. Així doncs es realitzaren dues versions primerenques de Don Juan Tenorio (1908 i 1910); Locura de amor (1909); Don Juan de Serrallonga (1910); Justicia de Felipe II (1911) i Don Pedro el Cruel (1911), tots codirigits per A. Marro i Ricard de Baños. En el període del 1911 al 1914, la casa fou la productora barcelonina més sòlida i amb una visió més comercial. A més de continuar amb els documentals i curts còmics, els llargs de ficció s’orientaren vers el melodrama d’ambientació burgesa: Los dos hermanos (1911), La fuerza del destino (1912), Magda (1913) i Sacrificio (1914). Els germans Baños deixaren definitivament la casa el 1914 per fundar la seva pròpia marca, la Royal Films. Llavors començà una nova etapa, amb l’operador Jordi Robert, caracteritzada pel film d’aventures en episodis, com ara Diego Corrientes (1914), que tingué continuïtat en la producció Serie de Oro del Arte Trágico, integrada per quatre títols d’ambientació més urbana, i arribà al cim amb un film de molta anomenada, Los misterios de Barcelona (1915-16), i la segona part, El testamento de Diego Rocafort (1917). La companyia desaparegué al juny del 1918 quan un incendi destruí els laboratoris i els estudis. El seu fundador i ànima durant els setze anys de vida, A. Marro, perdé tot el seu patrimoni fílmic i immobiliari, i ja no pogué tornar a recuperar-lo.
Bibliografia
CARDONA, R.: Los laboratorios cinematográficos de los hermanos Baños, Hispano Films (1906), Royal Films (1916) y Laboratorios Cyma (1926), "Cuadernos de la Filmoteca", núm. 5, 1999, p. 55-110.
GARCÍA DE DUEÑAS, J. i GOROSTIZA, J.: Esplendor de los estudios (cuando ya no los hay), "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 18-19.
LASA, J. F. DE: Aquell primer cinema català. Els germans Baños. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1996, p. 363.