In-Cine

Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.

In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern. La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine. El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala (dels germans Sáinz de Vicuña) per crear un poderós monopoli, presidit per ell, que preveia els tres sectors de la indústria (producció, exhibició i distribució). Així doncs, la seu de la distribuïdora, situada al mateix lloc on tenia les oficines la Warner a Barcelona, a partir del 1970 es traslladà a Madrid. Distribuïdora a Espanya d’ABC Pictures Corporation i Cinema Releasing Organization, aconseguiren l’exclusiva d’un contracte amb Warner Bros que permetia la distribució complementària de material de la Hispano Foxfilm (a partir del 1976), Columbia o Disney. Aquesta col·laboració amb la Hispano finalitzà el 1987, atès que la vinculació d’In-Cine amb Warner Española fou considerada inacceptable pel supervisor de la Fox a Espanya i Portugal, Benjamín Benhamou. Relació evident, ja que els germans Sáinz de Vicuña eren accionistes de totes dues societats, Francisco Hueva Lastras era conseller d’In-Cine i director general de la Warner, i Joan Falceto s’ocupava de la publicitat i les relacions públiques de les dues companyies. La decisió de Benhamou, basada en el fet que la Warner era una firma qualificada de la competència, suposà la decadència d’In-Cine. Altres reponsables de l’empresa foren Maximiliano García Álvarez, president en substitució de J. Castell; A. Matas, com a conseller delegat; Marino Cuevas García, director general, substituït ben aviat per Julio García Valdés; i també Joan Pujol i els germans Sáinz de Vicuña, vicepresident i conseller, respectivament.