Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Paco Poch (Barcelona), Virgínia Films (Barcelona), J.L.Guerín (Barcelona); Guió i MUNTATGE: J.L.Guerín; FOTOGRAFIA: Gerard Gormezano (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Síndria Segura; MÚSICA: Victor M.Young (de la banda sonora original de The Quiet Man), The Exiles, Cançons populars irlandeses interpretades pels habitants de Cunga St. Feichin;SO: Licio Marcos Ferreira de Oliveira; INTERPRETACIÓ: Padraig, Bartley i Eidhne O’Feeney, Annalivia Ryan, Anne Slatery, Lord Michael Killanin, Joe Mellotte, Paul Keane i altres habitants de Cunga St. Feichin; ESTRENA: Barcelona, 08.11.1990 (v.o. subtitulada en català), Madrid, 24.04.1991; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1991 (millor film espanyol), Ciutat de Barcelona 1990 (millor film), Cinematografia de la Generalitat 1990 (millor fotografia).
Sinopsi
Als mateixos paratges d’Irlanda on John Ford rodà el 1951 L’home tranquil (The Quiet Man), el film va a la recerca de la memòria i les petjades d’aquell esdeveniment local. Es contraposa així ficció i realitat, passat i present, mite i quotidianitat en el poblet que duu el nom d’Innisfree en l’imaginari fílmic.
Producció
El cineasta ratifica des d’aquest segon llarg alguns trets habituals del seu cinema: una elaboració minuciosa (sobretot pel que fa al treball de camp previ i a l’any llarg que dedicà al muntatge del material rodat durant sis setmanes); una premissa sempre oberta a modificar-se a mesura que el projecte avança de dia en dia; i una tendència simultània al despullament de les aparences i a la complexitat dels assumptes que s’hi entrelliguen. Des de l’inici del film, Guerín reprodueix en part l’argument i les localitzacions precises de L’home tranquil: d’una banda reprèn la paràbola del retorn enyorat al lloc d’orígen –tant en un film com en l’altre, la referència al fet migratori esdevé, a més, un reflex de l’atzarosa història de la nació irlandesa–; de l’altra, ressalta el pas del temps i la memòria que s’apaga amb aquells que van viure de prop el rodatge a l’imaginari Innisfree de Ford. I el que Guerín filma és, com ha escrit Miguel Marías, "l’espai en off del magistral film de Ford, allò que hi havia als marges de l’enquadrament, al contracamp imaginari de determinats plans de The Quiet Man, a esquena de la càmera". Amb una composició en mosaic, Innisfree recull els trets i costums del caràcter irlandès i albira el final d’un estil de vida que es perd amb el desencant i la fugida del jovent.
Bibliografia
FONSECA, M. i MARTÍNEZ REVERTE, J.: José Luis Guerín: una mirada atenta, "Viridiana", núm. 3, 1992, p. 185-205 i 207-209.
RIAMBAU, E.: Paisatges de la memòria, "Avui", 11.08.2002, p. 44.