Vida
Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona (1953-54) i de belles arts a Roma (1955); després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra (1958-60) i a París (1961). Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration (1960), cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa. El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961. De retorn a Barcelona, Pere Portabella li produí el curt Alrededor de las salinas (1962), sobre els treballadors de la indústria salina a Eivissa. El 1963 encetà el projecte Este país de todos los diablos (1963), retaule de l’Espanya negra, que finalitzà el 1970 amb el títol Lejos de los árboles. Entremig creà la productora Filmscontacto (1965), base de l’Escola de Barcelona. El seu film manifest fou Dante no es únicamente severo (1967), que signà juntament amb Joaquim Jordà. Les dèries plàstiques d’Esteva i les seves pretensions innovadores pel que fa a unes obres que volien defugir l’argument i la contaminació literària el dugueren a realitzar Después del diluvio (1968), que concentra molts dels tics i les influències de l’anomenada gauche divine o generació Boccaccio, i que s’estrenà a les sales d’art i assaig. Però els següents films, Metamorfosis (1970) i El hijo de María (1971), ja foren concebuts d’esquena al públic. A l’inici de la dècada del 1970 el cineasta brasiler Rui Guerra l’induí a fer un seguiment de la lluita d’alliberament de Moçambic i emprengué dues cintes documentals que deixà inconcluses. El 1973 establí a la República Centreafricana una reeixida empresa de safaris, però les seves dèries autodestructives el feren tornar a Barcelona, on reprengué els pinzells i començà l’escriptura d’una novel·la. Morí prematurament. Uns quants anys després, Joaquim Jordà li dedicà un retrat documental, El encargo del cazador (1990), que ha tingut una minsa difusió.
Altres films
1962 Picasso (curtmetratge documental; inacabat).
1970-71 Mozambique (Del Arca de Noé al pirata Rhodes) (llargmetratge documental; inacabat); La ruta de los esclavos / La isla de las lágrimas (llargmetratge documental; inacabat).
Bibliografia
DELGADO, M.: "El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva", Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 221-230.
EQUIP CINECLUB ENGINYERS: Jacinto Esteva. CCE, Barcelona 1975.
RIAMBAU, E.: Más allá del diluvio. El cine africano de Jacinto Esteva, "Cinematógrafo", vol. IV, 1993, p. 257-265.
RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.