Vida
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula i Nuestro Cine. Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento (1953), de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno (1959) i finalista del premi Nadal amb la novel·la La coraza, inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes (1961); Centauros (1962); El toro. Vida y muerte (1962) i Copa Davis 1965 (1965). El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar suport a aïllats projectes aliens i d’exercir temporalment com a distribuïdora. El seu primer llarg, Los felices 60 (1963), mostra influències de Michelangelo Antonioni i de la Nouvelle Vague i és premonitori de la futura Escola de Barcelona, però Mañana será otro día (1967) ja s’aparta d’aquesta tendència avantguardista i busca la complicitat d’un públic més ampli. España, otra vez (1968) és la seva primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola. També recreà l’estada mallorquina de Chopin i George Sand a Mallorca a Jurtzenka (Un hivern a Mallorca) (Jurtzenka [Un invierno en Mallorca], 1969; en català, 1988), i col·laborà amb el poeta Jaime Gil de Biedma, el novel·lista Joan Marsé i el cantant Joan Manuel Serrat en Mi profesora particular (1972). Tornà a abordar la insurrecció franquista amb Las largas vacaciones del 36 (1975), premi de la Crítica Internacional al Festival de Berlín 1976, i el documental de muntatge La vieja memoria (1977); la recreació de la figura de Franco en Dragon Rapide (1986); la fractura social que reflecteix El llarg hivern (1991) o les seqüeles de l’exili amb Els nens de Rússia (2000), també de caràcter documental. La campanada (1979) pertany a un registre introspectiu més personal que reapareix en Llums i ombres (1988), a través de la penetració de la càmera dins l’espai pictòric suggerit per Las Meninas de Velázquez. Autor del llarg televisiu semidocumental El balcón abierto (Homenaje a Federico García Lorca) (1984) i premiat al Festival de Rio de Janeiro, publicà unes Conversaciones íntimas con la Pasionaria (1979), derivades de la preparació de La vieja memoria, el seu film més celebrat. Coincidint amb un llarg parèntesi cinematogràfic, ha escrit la novel·la Moriré en Nueva York (1996) i l’assaig El oficio de director de cine (1997). El 2001 rebé el Sant Jordi de Cinematografia pel conjunt de la seva tasca professional.
Altres films
1982 Un arte en Barcelona (curtmetratge documental).
1984 El port de la meva ciutat (curtmetratge documental).
Bibliografia
d. a.: Jaime Camino. Setmana Internacional de Cinema d’Autor de Màlaga 1987.