Vida
Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excel·lí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic. Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà (1897), estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor (1905), triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà (1906) i en la composició principal d’El cardenal de C. M. Parker. Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica (1908-10), al costat d’Emília Baró. Participà activament en la represa del teatre català al Romea de Barcelona després de la guerra civil. Com a intèrpret cinematogràfic debutà al costat de Joaquim Carrasco en Don Álvaro o la fuerza del sino (1910, Narcís Cuyàs), per a l’Iris Films; i amb Lluïsa Olivan en Diego Corrientes (o Corazón de bandido, 1914, Albert Maro), per a la Hispano Films. El 1915 creà per a aquesta productora la Serie de oro del arte trágico formada pels capítols: "Los muertos hablan", en la qual encarnava un alcohòlic que impressionà fortament el públic; "El León de la Sierra" (1915), basat en el drama de fra J. M. de Guevara; "Narración de la vida e historia de Roberto Montalvo, el León de la Sierra"; "La tragedia del destino" (1915), i "La deuda del pasado", tots dirigits per Olivan i Marro.
Bibliografia
ABRIL, J.: En Jaume Borràs, actor de cine, "Amistad. Boletín del Museo Municipal", núm. 44, 1973, p. 6.
AROLAS, J.: L’eminent primer actor Jaume Borràs en algunes de les seves creacions, "El Teatre Català", núm. 14, 1912, p. 8-10 i 16.